{"id":1302,"date":"2013-11-06T14:24:08","date_gmt":"2013-11-06T14:24:08","guid":{"rendered":"https:\/\/www.santjosep.org\/?page_id=1302"},"modified":"2015-07-31T08:19:59","modified_gmt":"2015-07-31T08:19:59","slug":"algas","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.santjosep.org\/es\/tu-municipio\/gestion-de-playas\/algas\/","title":{"rendered":"Algas"},"content":{"rendered":"

1. EL SISTEMA POSID\u00d2NIA-PLATJA-DUNA<\/h2>\n

1.1 La Posid\u00f2nia<\/h3>\n

La Posidonia oceanica no \u00e9s una alga sin\u00f3 una planta, que creix en un fons aren\u00f3s, i que nom\u00e9s existeix al Mar Mediterrani. Les seves fulles verdes s\u00f3n llargues i aplanades i poden arribar a fer fins a un metre i mig, i formen grans praderes en el fons mar\u00ed. La mitjana de vida dels seus brots \u00e9s d\u2019uns 30 anys.<\/p>\n

Les praderies de Posidonia oceanica de Sant Josep de sa Talaia s\u00f3n les millor conservades de tot el Mediterrani. Per la seva import\u00e0ncia s\u00f3n considerades h\u00e0bitat de protecci\u00f3 priorit\u00e0ria per la Uni\u00f3 Europea i han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO l\u2019any 1999.<\/p>\n

\"posidonia_manu_san_felix_vellmari\"<\/p>\n

1.2. Quina \u00e9s la seva funci\u00f3?<\/b><\/h3>\n

Les posid\u00f2nies tenen un paper molt important en els ecosistemes marins, ja que afavoreixen el manteniment de les poblacions de peixos i organismes marins. S\u00f3n la guarderia del mar, zona de posta i de desenvolupament d\u2019alevins i cries de peixos i organismes marins. A m\u00e9s realitza altres moltes funcions b\u00e0siques com la producci\u00f3 d\u2019oxigen, filtraci\u00f3 de nitrats i nitrits, mantenint les aig\u00fces netes i transparents, preservaci\u00f3 les platges de l\u2019efecte erosiu de l\u2019onatge i manteniment la din\u00e0mica natural dels sistemes dunars.<\/p>\n

1.3. El sistema litoral<\/b><\/h3>\n

Les platges s\u00f3n un sistema din\u00e0mic composat de diversos elements relacionats entre si de tal manera que formen un continu que va des dels fons marins fins m\u00e9s enll\u00e0 dels sistemes dunars.<\/p>\n

Aix\u00ed, en primer lloc trobem les praderies de Posidonia oceanica<\/i> (1), que protegeixen la costa i estabilitzen els fons marins, depuren les aig\u00fces i s\u00f3n l\u2019h\u00e0bitat on viuen i es reprodueixen moltes esp\u00e8cies marines.<\/p>\n

El fons marins tamb\u00e9 presenten zones rocoses (2), que tamb\u00e9 s\u00f3n h\u00e0bitat de multitud d\u2019esp\u00e8cies. Les fulles mortes de posid\u00f2nia s\u2019acumulen a la platja (3), on atenuen la for\u00e7a de les ones i retenen la sorra de la platja. La platja pr\u00f2piament dita (4) es compon d\u2019una barreja de materials sedimentaris, restes de closques de mol\u00b7luscos i crustacis i restes de Posid\u00f2nia.<\/p>\n

Els sistemes dunars (5) actuen com a reservori de sorra per a la platja i s\u00f3n h\u00e0bitat d\u2019esp\u00e8cies animals i vegetals adaptades a viure en condicions d\u2019alta salinitat i falta de substrat fix. Les dunes fixades per la vegetaci\u00f3 formen part del que es coneix com bosc litoral (6) amb pres\u00e8ncia de savines (Juniperus phoenicea<\/i>) i mata (Pistacia lentiscus<\/i>).<\/p>\n

\"esquema-posidonia-manu-san-felix\"<\/p>\n

 <\/p>\n

2. GESTI\u00d3 DE LES RESTES DE POSID\u00d2NIA<\/h2>\n

2.1. La gesti\u00f3 de la posid\u00f2nia a Sant Josep de sa Talaia<\/h3>\n

La posid\u00f2nia t\u00e9 un paper molt important en la formaci\u00f3 de les platges com a organisme viu, per\u00f2 tamb\u00e9 com a organisme mort. Les fulles mortes de Posid\u00f2nia s\u2019acumulen a la platja, on atenuen la for\u00e7a de les ones i retenen la sorra de la platja davant dels temporals de mar. La conservaci\u00f3 de les platges dep\u00e8n en gran part de l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019aquests materials.<\/p>\n

A m\u00e9s, la platja pr\u00f2piament dita es compon d\u2019una barreja de materials sedimentaris, restes de closques de mol\u00b7luscos i crustacis (la majoria dels quals arriben juntament amb la posid\u00f2nia) i restes de posid\u00f2nia, que forma capes que retenen i protegeixen l\u2019arena i amb el temps es degraden fins a formar part de la platja.<\/p>\n

\"En<\/p>\n

En aquesta imatge s\u2019observen les capes intercalades d\u2019arena i posid\u00f2nia<\/p>\n<\/div>\n

Fins fa uns anys la t\u00f2nica habitual en la gesti\u00f3 d\u2019aquestes restes ha estat la seva retirada durant tot l\u2019any. Aquesta retirada moltes vegades s\u2019ha realitzat sense prendre mesures per minimitzar la retirada d\u2019arena juntament amb la posid\u00f2nia, perjudicant en alguns casos la platja per p\u00e8rdua de sediment. Aquesta posid\u00f2nia barrejada amb arena s\u2019enviava majorit\u00e0riament a l\u2019abocador.<\/p>\n

A dia d\u2019avui som conscients del paper fonamental que juguen aquestes restes naturals per\u00f2 sabem tamb\u00e9 que l\u2019activitat tur\u00edstica, principal pilar econ\u00f2mic del municipi, fa recomanable la retirada d\u2019aquestes restes durant els mesos d\u2019estiu.<\/p>\n

\u00c9s per aquesta ra\u00f3 que des de fa uns anys s\u2019estan introduint una s\u00e8rie de criteris t\u00e8cnics i ambientals per tal de reduir l\u2019impacte que t\u00e9 sobre la platja aquesta actuaci\u00f3 i basat en els seg\u00fcents principis:<\/p>\n

    \n
  • Retirar la posid\u00f2nia nom\u00e9s en temporada tur\u00edstica (abril a octubre) el que permet que les platges estiguin lliures de posid\u00f2nia durant l\u2019estiu.<\/li>\n
  • Realitzar operacions d\u2019anivellament i enterrament de posid\u00f2nia en petites quantitats.<\/li>\n
  • Millorar les operacions a la platja i la maquin\u00e0ria emprada per reduir al m\u00ednim la retirada d\u2019arena amb la posid\u00f2nia i l\u2019impacte sobre el perfil natural de la platja.<\/li>\n
  • Emmagatzemar la posid\u00f2nia en punts d\u2019acumulaci\u00f3 per tal de poder retornar-la-hi.<\/li>\n
  • Retornar al final de temporada la posid\u00f2nia retirada a la platja, i recuperar tamb\u00e9 l\u2019arena que s\u2019havia extret de forma inevitable amb la retirada de posid\u00f2nia. Per altra banda la posid\u00f2nia morta, amb el temps, tamb\u00e9 passar\u00e0 a formar part de la platja.<\/li>\n<\/ul>\n

    Amb l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquests criteris podem aconseguir l\u2019objectiu principal, que \u00e9s intentar simular els processos naturals de la din\u00e0mica litoral i del sistema platja duna per afavorir el manteniment i conservaci\u00f3 de les platges i que aquest objectiu no afecti la temporada tur\u00edstica.<\/p>\n

    La gesti\u00f3 de la posid\u00f2nia al municipi de Sant Josep de sa Talaia s\u2019inicia aproximadament a principis d\u2019abril (abans de Setmana Santa) i les platges es mantenen lliures de posid\u00f2nia fins a mitjans o finals d\u2019octubre (en funci\u00f3 de la platja, de la temporada i del temps), moment en qu\u00e8 es realitza el retorn de les restes a la platja. Un cop retornada la posid\u00f2nia a la platja es deixa que la natura actu\u00ef. \u00c9s a dir, la gesti\u00f3 fora de temporada consisteix a no tocar la posid\u00f2nia fins a l\u2019inici de la temporada seg\u00fcent.<\/p>\n

    \"gestio_posidonia\"<\/p>\n

    El fet de no dur la posid\u00f2nia a l\u2019abocador tamb\u00e9 suposa un estalvi econ\u00f2mic. A m\u00e9s, es segueix aprofitant una petita part en terrenys, corrals i cases antigues.<\/p>\n

    Evidentment, a part de la gesti\u00f3 de la posid\u00f2nia, durant la temporada tur\u00edstica es realitza la neteja i garbellat de la platja per tal de retirar residus i adequar-ne l\u2019estat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    1. EL SISTEMA POSID\u00d2NIA-PLATJA-DUNA 1.1 La Posid\u00f2nia La Posidonia oceanica no \u00e9s una alga sin\u00f3 una planta, que creix en un fons aren\u00f3s, i que nom\u00e9s existeix al Mar Mediterrani. Les seves fulles verdes s\u00f3n llargues i aplanades i poden arribar a fer fins a un metre i mig, i formen grans praderes en el […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":209,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"page-templates\/page-two-columns.php","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.santjosep.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1302\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.santjosep.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.santjosep.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.santjosep.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.santjosep.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1302"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.santjosep.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1302\/revisions\/"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.santjosep.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/209\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.santjosep.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1302"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}