L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia ha acollit la presentació als membres de l’equip de govern del diagnòstic de gènere del municipi, en el marc de les feines que han de portar a l’elaboració del II Pla Municipal d’Igualtat de Gènere de Sant Josep, que realitza la regidoria d’Igualtat. Aquest diagnòstic, que s’ha conegut coincidint amb les jornades prèvies a la celebració del Dia Internacional de la Dona, confirma l’esquerda social i econòmica que pateixen també les dones del municipi, en línia amb la resta del territori de la comunitat balear. «Aquest diagnòstic ens posa cara a cara amb una realitat incòmoda, on la dona està més exposada a la vulnerabilitat econòmica i social, i davant el fet que, tot i els compromisos, encara queda molt per fer tant per part de l’Administració com des de tota la societat», ha dit la regidora d’Igualtat, Guadalupe Nauda.
El treball, que analitza la feina feta en el marc del I Pla d’Igualtat, detecta la necessitat d’incorporar programes i processos de treball, més enllà de les accions puntuals per incidir en les polítiques d’igualtat, incorporant la perspectiva de gènere a la presa de decisions al sí de l’Administració. Tot i que es constaten avenços en l’ús del llenguatge inclusiu, es detecta que hi ha departaments que no disposen de dades desagregades segons el gènere i troba que s’ha de donar una informació més clara a la ciutadania.
La presentació del diagnòstic, a la que han participat tots els membres de l’equip de govern, ha estat a càrrec de la consultora Itziar Arratibel, que el presentarà també al Consell de Dones i Igualtat del municipi, en el marc de la participació que es vol donar al que serà el II Pla Municipal d’Igualtat de Gènere, que es vol tenir llest per aquest any.
Per analitzar la situació actual, el diagnòstic conté una profusió de dades socioeconòmiques que dibuixen una situació global per a la dona de major fragilitat, especialment en un moment de crisi com l’actual. El municipi es caracteritza per la alta mobilitat i la diversitat d’origen de la població, fet que suposa xarxes familiars més febles i la major concentració de nouvinguts als nuclis més poblats, sobretot a Cala de Bou. A més, un 12% de les llars del municipi estan formades per una dona amb fills a càrrec, un punt més que la resta de l’illa tot i que per sota del 13% que es registra a Balears.
Val a dir que, tot i que la dona està incorporada al mercat laboral en major percentatge que la mitjana estatal, es veu afectada per una alta precarietat laboral i per la excessiva feminització de determinades professions, mentre que en altres, com les vinculades a la construcció i la indústria, la seva presència és gairebé inexistent o molt minoritària. La major presència a sectors més afectats per la pandèmia ha suposat que siguin majoria a la cua de l’atur. Però també es dona el fet que, fins i tot en un mateix sector d’ocupació, l’atur sempre es major entre les dones que entre els homes.
També son menys les dones afiliades al règim d’autònom i en un any com el passat han patit més per trobar feina, com prova el fet que sis de cada deu contractes nous signats al municipi han set pels homes. Arratibel parla de segregació ocupacional, on la dona encara pateix rols i estereotips que limiten la seva ocupabilitat, amb ofertes de treball que les consideren «menys disponibles» i amb les complicacions afegides per les dones amb fills a càrrec. Com a nota positiva, el diagnòstic observa que hi ha un major nombre de dones com a titular d’explotacions agràries al municipi.
El diagnòstic s’acompanya del resultat de diverses enquestes realitzades a representants rellevants d’entitats de l’illa, grups de discussió en diferents àmbits, el propi personal de l’Ajuntament i també a la ciutadania del municipi. Tot i que la nota que rep l’Ajuntament en les enquestes és d’un aprovat alt (6,3), la opinió majoritària dels participants és que encara queda molta feina per assolir la igualtat real entre homes i dones.
Segons aquests mostreigs, menys del 15% de persones consideren que hi ha recursos suficients per atendre la cura de menors i persones depenents. Un 21% de respostes senyalen específicament l’escàs nombre de places d’escoleta, percentatge similar als que demanen ludoteques i espais de joc o els que reclamen major flexibilitat d’horaris pels equipaments existents. Val a dir que les persones no heteronormatives i no binàries enquestades perceben una major discriminació i control social. També és majoritària la impressió que les dones immigrades i racialitzades pateixen aquesta discriminació en major grau.
Pel que fa a l’atenció social a la població, el diagnòstic troba que la COVID-19 ha agreujat les situacions de vulnerabilitat existents i ha fet disparar un 90,8% les persones usuàries dels serveis socials, amb un increment de serveis especialitzats del 86,7% al cas de les dones i del 33,9% en el dels homes. En contrast amb el 2020, el 2019 el 61% dels usuaris varen ser dones, així que la pandèmia ha apropat més als homes als Serveis Socials.
Alhora d’analitzar el sistema educatiu i la implantació de la coeducació, es detecta una falta de recursos que, alhora, contrasta amb la bona acceptació de les accions de les àrees d’Igualtat de les escoles. També es detecta a les aules un context cada cop més hostil, amb neomasclismes que impacten el jovent sense estratègies educatives per remetre aquests efectes. Alhora, els estudis especialitzats tenen una marcada segregació (95% de dones als estudis d’infermeria i modelatge; 65% d’homes als estudis d’ebenisteria). El diagnòstic alerta que és en l’espai educatiu on es viuen situacions de discriminació i violència contra persones LGTBIQ. D’altra banda, la pandèmia ha complicat la detecció dels casos de violència masclista i l’accés a les dones per iniciar els protocols, això ha fet augmentar la gravetat dels casos atesos, segons el diagnòstic.
L’estudi avalua el teixit associatiu i esportiu del municipi, que troba amb bona salut, però detecta situacions com l’elecció de l’esport en base a estereotips de gènere i la necessitat de buscar nous referents tant pels infants com pels seus pares i mares. Recorda que al municipi hi ha una de les poques associacions de l’Illa, la Associación de Mujeres de Cala de Bou, però alhora valora la poca autoorganització de la joventut de Sant Josep.
