L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia ha experimentat enguany un fort augment del nombre de persones i famílies que han hagut de rebre algun ajut dels serveis socials per cobrir les seves necessitats bàsiques, una situació relacionada amb la crisi econòmica derivada de la pandèmia. Així, la regidoria de Benestar Social ha atès fins el passat 15 de desembre a 1.676 persones, el doble que el 2019. D’aquestes atencions particulars s’han generat un total de 1.322 expedients familiars, 727 més que en tot l’any previ, amb un increment del 122%.
A més de rebre més usuaris, aquests han necessitat de més ajut per cobrir les seves necessitats bàsiques per part de l’Administració. De fet, si per atendre les 595 famílies que ho requeriren el 2019 no es va arribar a esgotar la partida de 300.000 euros que hi havia prevista als pressuposts d’aquell any -es va arribar als 258.414 euros- enguany les partides s’han suplementat dues vegades per arribar a entregar ajuts per import total de 948.415 euros, un 267% més.
La tinent d’alcalde de Benestar Social, Ana Ribas, assenyala que «si l’any passat l’ajuda mitjana que requerien les famílies voltava els 434 euros de mitjana, enguany s’han més que doblat els demandants d’ajut i aquesta xifra s’ha vist incrementada fins als 717 euros, un 65% més. L’impacte de la crisi sobre les famílies del municipi ha set molt intens i profund. De fet, el que més s’ha demanat són ajudes per atendre el més bàsic».
De fet, el capítol de les prestacions que més s’ha incrementat és el de les ajudes econòmiques per a despeses d’alimentació, higiene i neteja, a les que s’han destinat 651.354 euros per atendre 1.274 casos. Les persones ateses han augmentat més d’un 300% respecte les 307 de 2019, però la quantitat entregada per cobrir les seves necessitats ha pujat encara més en comparació als 127.960 euros del passat exercici: un 409%.
També han pujat, encara que menys, les ajudes destinades a persones en dificultats puntuals per fer front al seu lloguer. Així, les 49 famílies (amb un total de 106 persones) varen rebre durant l’any passat un total de 73.078 euros en ajuts per superar un mal moment. Enguany han estat 107 famílies (245 persones) les demandants i han rebut 145.295 euros. Al 2019 els serveis socials aportaren prop de 1.491 euros per família, una xifra que enguany ha baixat fins als 1.357 de mitjana. Aquestes ajudes són al marge de les subvencions específiques per ajudar a fer front al seu lloguer per a persones afectades econòmicament per la COVID-19, a les que s’han destinat 200.000 euros i són a punt de completar la seva tramitació.
Les necessitats bàsiques que cobreix la primera atenció dels serveis socials són aquelles vinculades a garantir l’alimentació de les persones, conservar la seva llar o garantir el subministraments bàsics d’aigua i energia. També inclouen ajudes per obtenir el material escolar o altres necessitats de l’alumnat de les etapes obligatòries, ulleres i productes ortopèdics.
Ribas ha volgut destacar el fet que, per fer front a l’increment de famílies usuàries dels serveis socials l’Ajuntament només ha pogut incorporar a dos treballadores socials a les cinc que ja tenia el seu planter. «Amb uns recursos més que limitats, les professionals de l’Àrea de Benestar Social han estat capaces de treure endavant aquest increment brutal de demandants d’ajut sense cues d’espera i amb diligència, perquè totes són ben conscients de la falta que fan aquests sous a les famílies del municipi. Per això vull agrair el sacrifici que fan per donar resposta a tots els casos que lis arriben».
La tinent d’alcalde ha recordat que «ja fa anys que són les professionals que més càrrega de treball suporten, perquè a Sant Josep el pressupost dels serveis socials creix en partides per ajudar a les persones, però no en personal, que multiplica els seus esforços per donar a l’abast». Així ha assenyalat que a més de la gestió de les demandes de prestacions, els serveis socials municipals han atès també durant l’any situacions extraordinàries com la posada en marxa d’un alberg d’emergència a Can Guerxo per tal de facilitar que les persones sense sostre del municipi disposessin d’un lloc on confinar-se durant el primer estat d’alarma, al que s’hi estaren 22 persones durant el mes i mig que va operar «i moltes d’elles es decidiren a iniciar la seva reinserció social de la mà dels serveis socials arrel d’aquesta experiència».
