L’Ajuntament de Sant Josep demanarà de manera formal al Consell d’Eivissa que, com administració superior a l’illa en la gestió territorial, acordi la suspensió de les actuals Normes Subsidiàries, de 1986, i aprovi a continuació les Normes Provisionals (NPP) que s’han acordat entre les dues administracions. La decisió s’adoptarà en un plenari extraordinari convocat per aquest proper dilluns, 28 de novembre, segons ha anunciat l’alcalde, Ángel Luis Guerrero, que també ha presentat aquest matí el nou ordenament transitori junt amb el president del Consell, Vicent Marí, a qui li ha agraït «la col·laboració del Consell en tot el procés per arribar a aquest document que marcarà un abans i un després a Sant Josep, que disposarà d’unes normes urbanístiques clares, transparents i iguals per a tots, sense la discrecionalitat i els vestits a mida d’etapes passades».

Guerrero ha avançat que les NPP rebaixen la capacitat màxima de les àrees urbanes de Sant Josep als 43.720 habitants, però també ha aclarit que aquest sostre és molt menor «si ens referim només a les àrees del municipi on es podrà demanar llicència sense més tràmit, aquestes sumen un límit de 31.702 habitants», perquè per poder sumar els 11.478 habitants potencials de les àrees urbanes menys desenvolupades del municipi «hauran d’obtenir l’informe favorable que acrediti que podran disposar d’aigua suficient», ha dit.

L’alcalde ha explicat que la gestió del territori de Sant Josep «havia esdevingut impossible als últims anys», pel desfase d’unes normes subsidiàries de fa més de 35 anys que no s’han adaptat mai a cap de les lleis d’ordenació del territori posteriors però també pel desenvolupament inadequat que es va practicar al municipi, amb una greu discrecionalitat «que ha perjudicat a la ciutadania, perquè a dia d’avui ens trobem que l’Ajuntament mai ha rebut el que li tocava pel que fa a terrenys i solars, que no és per caprici sinó per atendre les necessitats d’equipaments per la població, com escoles, escoletes, equipaments educatius i esportius o habitatges de promoció pública. Els que varen governar aquest municipi durant 30 anys varen permetre un espoli sistemàtic del que corresponia per dret als vesins i vesines de Sant Josep i amb aquest nou ordenament provisional volem posar les bases per recuperar part del que és seu». A la memòria de les NPP s’arriba a constatar que la raó per atorgar la qualificació d’urbana a una zona podia arribar a ser que ja s’hi havien donat moltes llicències de construcció, pel que es considerava consolidada.

Davant la complexitat de la situació del municipi, els serveis urbanístics municipals aconsellen suspendre l’ordenament municipal per tal de poder començar a posar ordre. Això permetrà no donar més llicències ni permetre el desenvolupament de cap zona del municipi on no estigui clarament delimitada la seva ordenació. Aquesta possibilitat es planteja al Consell al principi de la legislatura, com ha recordat Guerrero, que ha agraït «la bona predisposició a col·laborar per dur-la endavant» a través d’una negociació que s’ha consensuat en el document de les Normes Provisionals (NPP) que també s’aprovaran el proper dilluns.

En la presentació d’aquest matí, el president Vicent Marí ha explicat que l’acord entre el Consell i l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia «posa de manifest la voluntat de dos equips de govern, el municipal i l’insular, de voler arribar a acords per damunt de les diferències de colors que hi pugui haver, arribant al que és una bona solució per a tots els vesins de Sant Josep».

Pel que fa el contingut, el president ha destacat que tot i el caràcter municipal d’aquesta modificació, es dóna resposta a problemes insulars, com és la manca de sòl industrial. D’aquesta manera el president ha recordat que «les principals federacions empresarials de l’illa, com la PIMEEF i la CAEB han demanat constantment més sòl industrial a l’illa, una problemàtica que va ser constatada en el consell d’alcaldes de novembre de 2021» en què les institucions d’Eivissa es proposaren augmentar un 44% el sòl industrial disponible a Eivissa.

Aquesta modificació també suposa el compliment del compromís del Consell d’Eivissa amb els vesins dels edificis Don Pepe de facilitar la requalificació urbanística del terreny que es proposés des de l’Ajuntament de Sant Josep per fer el nou edifici «de la manera més ràpida possible, sense haver de fer una modificació de Normes per part de l’Ajuntament que hagués necessitat més de 4 anys per poder-se realitzar».

Per la seva banda el vicepresident primer del Consell d’Eivissa i conseller de Gestió del Territori, Mariano Juan, ha detallat que l’aprovació de les normes provisionals de Sant Josep per part del Consell Insular són un compromís que la institució va assolir amb l’Ajuntament a principi de mandat i que juntament amb la cessió de la travessera de Sant Jordi, ja realitzada, i la rotonda de l’entrada del poble, en procés d’aprovació definitiva segons ha dit, esdevé la majoria de peticions realitzades per Sant Josep a aquest Consell Insular.

Quant a la situació urbanística de Sant Josep, Les antigues Normes Subsidiàries del 1986, que no s’han adaptat als canvis legals posteriors, fixaven un sostre de població de 62.307 habitants, tot i que la xifra es pot considerar irreal perquè establia aquesta estimació calculant només 3 habitants per un habitatge de 200 metres quadrats, per exemple. L’ordenament assignava a àrees de desenvolupament urbà el 13,6% del territori, 2.162,16 hes. Això vol dir que de les seves 15.885,41 hectàrees del municipi, en considerava 1.310 hes (agrupades en un total de 100 sectors) es defineixen com a sòl urbanitzable i les 851,46 hes restants com urbanes. D’aquestes, 381 es consideraven directament ordenades i podien obtenir la llicència per edificar i unes altres 468 quedaven incloses en 83 Unitats d’Actuació, amb el que requerien de desenvolupament urbanístic per poder-se desenvolupar. «Aquell any hi havia censades al municipi una mica més de 8.000 persones i el que es pensava era en multiplicar aquesta xifra per set», ha il·lustrat l’alcalde.

L’aprovació de la Llei d’Espais Naturals (LEN) i les Directrius d’Ordenació del Territori (DOT) imposen una primera retallada a unes normes «absolutament desmesurades». Així, les àrees de desenvolupament urbà es redueixen a 1.608,16 hectàrees i queden desclassificades 554, però es mantenen en 849,51 les considerades com urbanes amb un grau divers de desenvolupament i unes altres 758,65 hectàrees segueixen com a sòl urbanitzable. A resultes d’això, el sostre de població potencial de les zones urbanes es rebaixa als 52.388 habitants.

Després arriben noves lleis territorials com la recent LUIB, a les que les Normes Subsidiàries no s’adapten però que tenen el seu efecte sobre el municipi. Així, segons els redactors de les NPP, es podria considerar que el sòl urbà suma 49,51 hectàrees mentre que l’urbanitzable ha quedat reduït a 258 hes. La capacitat potencial de població la situen en una forca que va dels 46.281 als 54.105, per causa de la dificultat per determinar els paràmetres urbanístics aplicats i el seu compliment en la delimitació de determinades zones del municipi.

Les NPP proposen una nova delimitació de 924,7 hectàrees de sòl urbà i 198,77 de sòl urbanitzable, que representen el 7,1% del territori municipal, menys de la meitat del que destinaven a ús intensiu del sòl les normes de 1986. En conseqüència, el sostre poblacional es redueix entre un 32 i un 50%, pel fet que la construcció de fins a 11.478 places de les 43.720 places màximes previstes queda condicionada a la suficiència de recursos hídrics. Aquesta situació afecta a 341 hectàrees del sol urbà, que requeriran d’un pla especial d’ordenació detallada pel seu desenvolupament (42 zones en total), front a les 583 hes que reben una ordenació detallada.

A les noves unitats d’actuació per obtenir sòl per solucionar les deficiències d’equipaments de determinades àrees la cessió per l’Ajuntament serà aproximadament del 50% de la superfície bruta.

Només es desclassifica un urbanitzable, l’anomenat de Cas Damians, i no es classifiquen nous sols ni s’altera la classificació dels existents, tot i que es fa servir al formula del Sol Urbanitzable Directament Ordenat (SUDO) per la obtenció anticipada de terrenys per les operacions urbanístiques considerades més urgents des de l’equip de govern.

La primera d’aquestes es fa en compliment de l’acord del Consell d’Alcaldes d’ampliar el sòl industrial disponible. En aquest cas, es proposa la reconversió d’una zona contigua a un polígon industrial del municipi de 8,93 hectàrees amb la següent delimitació: 45.609 metres quadrats destinats a naus industrials, 13.964 m2 per equipaments municipals i 12.612 m2 d’espai lliure públic. El conseller de Territori ha dit al respecte que en aquest desenvolupament s’espera poder construir la segona estació permanent d’ITV de l’illa.

Amb el segon SUDO proposat es busca obtenir terreny suficient per a la construcció de 100 habitatges per reallotjar les famílies dels apartaments Don Pepe, a més de la vialitat necessària per a la nova urbanització, situada junt a una zona ja consolidada.

En la línia de definir àmbits destinats a acollir equipaments considerats urgents i que no es pot esperar a l’aprovació definitiva del nou ordenament, es designen com a part del sistema general d’equipaments municipals un sòl urbanitzable a l’antic sector 1.1 de Can Burgus d’on l’Ajuntament obté un terreny de 14.882 metres quadrats, necessaris per a la construcció d’una nova caserna de la Guàrdia Civil, una demanda considerada d’interès general pel municipi i pel conjunt de l’illa d’Eivissa per tal de facilitar el treball d’aquest cos i afavorir l’estabilització del seu planter.

També es designa una superfície de 28.248 a la part posterior de Cala de Bou on es proposa ubicar equipament cultural i cultural. De la mateixa manera es fa també amb un terreny annex a l’escola de Sant Jordi per al futur desdoblament del centre educatiu.

Es preveuen també dos unitats d’actuació a l’entrada de Sant Josep des d’Eivissa per obtenir sòl per la glorieta prevista per descongestionar l’accés al nucli.

De les 583,3 hectàrees urbanes definides de manera detallada, es fixen les determinacions per 517,9 d’elles, mentre que a les 65,4 restants les NPP es remeten a les condicions fixades alls plans parcials que les desenvoluparen. Segons les diferents qualificacions, en aquestes zones es clasifiquen 254.260 metres quadrats de sol per equipaments, 81.826 m2 d’espai lliure públic i 8.877 de privat.

En resum, del total de 924,7 hectàrees de sol urbà definides a les NPP, només serà possible l’autorització d’edificacions a 478 hes (el 51,74%), que són les ordenades de manera directa i fora dels àmbits de les unitats d’actuació (51,63 h) o dels què requeriran d’un pla especial per dotar d’infraestructura urbana una zona (53,21 h). A les 446,22 hectàrees restants farà falta la formulació i execució prèvia de planejament pel seu desenvolupament abans de permetre la construcció.

L’Assemblea General de les Nacions Unides, amb l’ànim de posar el focus en la violència que s’exercia contra les dones pel fet de ser-ho, en 1999 va decidir declarar el 25 de novembre com a Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Se’ns insta a totes i tots a la tasca de conscienciació i sensibilització.

Des de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia volem manifestar la nostra repulsa cap a totes les formes de violència recollides en el Conveni d’Istanbul i ens sumem a totes les veus que clamen per un futur en igualtat i lliure de violències.

Mes de 1.160 dones assassinades per la seva parella o ex parella des que hi ha registre en 2003. Assassinades per ser dones. Hem de sumar a aquesta esgarrifosa xifra totes aquelles violències exercides contra les dones i assenyalades en el citat Conveni. Són pèrdues inassumibles en una societat avançada i moderna. Estem davant una qüestió d’Estat, de salut pública i un greu atemptat als Drets Humans.

Tenim davant una realitat innegable que ens interpel·la a tots i totes a una acció ferma en pro de l’erradicació de la violència contra les dones i de les actituds socials que la toleren, la justifiquen o fins i tot la banalitzen, hem d’intensificar esforços per a combatre el masclisme i condemnar totes les actituds, pràctiques i conductes que consenten i reprodueixen les violències masclistes.

La legislació espanyola ha tingut importants avanços normatius arribant a comptar amb una legislació que és un referent per a molts Estats, sent Espanya el primer a acordar, en 2017, un Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere.

És temps que la societat prengui consciència i interioritzi que, com ha dit l’Organització de les Nacions Unides, la violència contra les dones és una vulneració dels drets humans que aconsegueix proporcions pandèmiques.

Observem amb preocupació l’augment al nostre país del nombre de dones que tenen algun sistema de seguiment policial, d’igual manera l’increment de menors en situació de vulnerabilitat, ja que la violència que sofreixen les mares s’estén a ells. Alertem de l’augment de la violència vicària (47 menors des de 2013) i vam mostrar la nostra preocupació pel desemparament que sofreixen els orfes i òrfenes.

Encara que sembli obvi, potser no està de més recordar que les dones no desitgen ser víctimes, no desitgen ser valentes, volen ser simplement lliures.

Per tot això, des de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia:

– Ens unim a totes les altres entitats Locals en adherir-nos a aquesta Declaració i secundem totes les veus que treballen per un futur lliure de violències.

– Ratifiquem el nostre compromís amb el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere i recordem la necessitat de continuar avançant en el seu desenvolupament, així com l’especial paper que juguen els Ajuntaments.

– Hem de continuar treballant en la ruptura del silenci, la sensibilització i conscienciació a la ciutadania del problema estructural de la societat que suposa la violència masclista.

– Instem a millorar la coordinació contínua entre els diversos agents socials implicats en la violència contra les dones.

– Hem de millorar la resposta institucional a tots els nivells, evitant el risc de victimització secundària i millorant la confiança de les víctimes.

– Demandem la utilització de tots els recursos que siguin necessaris en l’assistència, ajuda i protecció de les víctimes, els seus fills i filles.

– Hem d’impulsar el debat social perquè el públic deixi de ser privat. Els Ajuntaments  som la majoria de les vegades el primer recurs i, a vegades l’únic del qual  disposen les dones en cerca d’objecció i denúncia de la violència que sofreixen.

– Creiem de summa importància donar un impuls a la formació dels agents implicats per a garantir una resposta especialitzada i integral a les víctimes.

– Col·laborar amb les associacions de la Societat civil que lluiten contra la violència masclista i treballen per la igualtat d’homes i dones.

– Ratificar el compromís de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, contra la violència de Gènere, i en defensa dels drets de les dones, l’erradicació de qualsevol discurs negacionista i posicionament polític que negui la violència de Gènere o rebutgi les polítiques públiques enfocades a la seua total erradicació.

– Què la corporació municipal insti al Govern d’Espanya a desenvolupar estudis amb els que conceptualitzar i delimitar la violència de Gènere digital, que és la que es exerceix mitjançant de les noves tecnologies i que ja es freqüent entre l’adolescència, per acabar incloent-la de manera explícita al marc legal de les Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre , de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere en línia amb els suggeriments del Parlament Europeo i el Consell d’Europa.

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, a través de l’Agència de Desenvolupament Local de la Regidoria de Treball i Formació, posa en marxa els programes mixts SOIB Jove Formació i Ocupació T’atenem Sant Josep IV i el SOIB 30 Formació i Ocupació Jardins de sa Talaia II a través de la convocatòria de subvencions SOIB Formació i Ocupació per a 2022 del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) finançada amb fons de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Assumptes Laborals i que pot ser cofinançada per la Unió Europea, a través de l’FSE+ per al període 2021-2027.

L’alcalde, Ángel Luis Guerrero, ha donat avui la benvinguda als nous treballadorsitreballadoresdel’Ajuntamentielshadesitjat«unaestadamoltprofitosa.Confiem que obtindreu una bona preparació per fer front a nous reptes i peradquirir una experiència laboral que us serà molt útil en el futur. Estem contentsperquè gràcies a vosaltres també podrem arribar a moltes de les necessitats quetenim a un municipi amb un territori molt extens i amb una elevada demanda deserveisquepodrematendremilloramblavostraajuda».Guerrerohaestat

acompanyat del regidor de Treball i Formació, Eduardo Sánchez, i la directora insular del SOIB d’Eivissa i Formentera, Dolors Roig.

Aquests programes de sis mesos de durada permetran la contractació de 20 persones de les quals 10 són joves desocupats d’entre 16 anys i 30 anys inscrits en el Sistema Nacional de Garantia Juvenil que portaran a terme tasques d’auxiliar administratiu a la corporació a la vegada que es formaran per rebre el certificat professional d’operacions auxiliars de serveis administratius i generals.

Quant als participants majors de 30 anys, es tracta de 10 persones desocupades que treballaran com a peons de jardineria a la vegada que es formen en activitats auxiliars en vivers, jardins i centres de jardineria a més de rebre formació en sensibilització en la igualtat d’oportunitats i inserció laboral i tècniques de recerca d’ocupació.

Els programes mixts de formació tenen una dotació per aquestes dues convocatòries de 288.610 € dels quals el SOIB aporta el 79% (228.000 euros) i l’Ajuntament de Sant Josep el 21% restant, 60.610 euros.

Aquesta actuació s’inclou en el Pla estratègic d’ocupació local de Sant Josep de sa Talaia, que s’aplica per segon any al municipi i persegueix l’objectiu, entre d’altres, d’alinear les necessitats formatives amb la demanda de treballadors especialitzats que requereixen les empreses del nostre territori, com els vivers i centres de jardineria. D’aquesta manera es fomenta la professionalització dels demandants de feina i millora les possibilitats de trobar una ocupació, amb especial èmfasi en els diferents col·lectius de difícil inserció.

Tota la informació dels programes de formació i ocupació que realitza l’Ajuntament de Sant Josep es pot trobar al web de l’Agència de Desenvolupament Local, www.adlsantjosep.com, o bé cridant al telèfon 971 80 07 92 o al correu electrònic aodl@santjosep.org.

L’Ajuntament de Sant Josep ha presentat aquest matí els seus pressuposts per 2023, en els que la institució gestionarà 47.922.789 euros, els més elevats que ha tengut mai la Corporació i els que registren el major increment interanual dels últims anys, del 16,2%. Per segon any, són uns comptes amb un endeutament zero i la inversió torna a la senda de l’increment, després d’experimentar una davallada durant el passat exercici. Aquests comptes es debatran en un plenari extraordinari que es celebrarà el proper dimarts, 29 de novembre, a les 9 hores.

L’alcalde de Sant Josep, Ángel Luís Guerrero, ha destacat que aquests comptes «representen el compromís de l’Ajuntament amb seguir millorant l’atenció a les necessitats de la nostra ciutadania amb una cartera cada vegada més ample de serveis i amb el compromís de treballar perquè Sant Josep segueixi sent un municipi de primera». Un exemple és el capítol destinat a la protecció i promoció social, 3,93 milions d’euros per l’any que ve que són «la xifra més alta que s’ha destinat mai a aquest capítol» i ha recordat que des que els progressistes governen Sant Josep «s’ha multiplicat pràcticament per quatre el que rep aquesta àrea».

En aquest sentit, Guerrero ha explicat que aquests és un pressupost «expansiu, que pretén ajudar els ciutadans i les empreses del municipi a donar resposta en el context actual d’inflació i de conflictes bèl·lics al nostre continent», amb el que es manté la línia iniciada durant la pandèmia «d’estar al costat de la nostra gent en els moments durs, anticipant-se a les necessitats i amb una taxa d’inversió per habitant de 212 euros.

Quant a les inversions programades, s’ha buscat «un repartiment equilibrat a tot el territori». L’execució d’obra pública prevista retorna als nivells previs a la crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19 i supera els sis milions d’euros «en la culminació del nostres compromisos en aquest mandat, amb projectes que reflexen la nostra idea de fer una millora contínua del municipi». També es mantenen les accions per que sigui la mateixa ciutadania qui decideix el repartiment de les inversions, mantenint per tercer any la iniciativa dels pressupostos participatius.

Per la seva banda, el tinent d’alcalde d’Hisenda, Vicent Roselló, ha descrit els pressupostos com «els més ambiciosos que hem fet en aquest mandat, sense perdre de vista el necessari control de la despesa pública i la cerca de l’eficiència i l’eficàcia en la gestió municipal». Roselló diu que en la seva el·laboració no s’ha perdut «el realisme amb que hem vingut planificant cada any i que ens ha permès assolir un altíssim grau d’execució pressupostària» perquè aquest és un equip de govern «que pot presumir que compleix els seus compromisos amb la ciutadania i que no inclou als pressupostos res que no estigui assegurat que es podrà fer, també per l’arribada d’aportacions d’altres administracions com els fons NextGeneration de la UE o les actuacions compromeses amb l’Impost de Turisme Sostenible del Govern».

Així, el tinent d’alcalde ha recordat la «segona oportunitat» per ampliar les inversions previstes que arribarà al més de març amb la liquidació del compte general d’aquest 2022: «Si seguim fent els deures com fins ara, podrem incloure encara més millores per la gent del municipi, gràcies al romanent de més de 20 milions d’euros que té encara l’Ajuntament i a l’estat sanejat de la tresoreria municipal», perquè Roselló senyala que Sant Josep té «deute zero des de fa dos anys». En aquest sentit, ha explicat que al llarg del present exercici s’han fet modificacions de crèdit per ampliar el pressupost inicial (de 41,3 milions d’euros), en 11,5 milions d’euros de crèdits més segons l’avenç de la liquidació del compte general fins a mitjans de novembre.

Aquest balanç positiu permet «seguir ajudant a les nostres famílies mantenint la pressió fiscal en els nivells més baixos que ens permet la normativa», i sense incrementar cap tribut municipal per quart any consecutiu «els josepins i josepines són els que paguen l’IBI més baix de tota l’illa». Tampoc augmenta la taxa de residus que paguen les llars de Sant Josep perquè l’Ajuntament seguirà assumint per aquest 2023 l’encariment d’un milió d’euros que cobra el Consell pel dipòsit dels fems a l’abocador de Ca na Putxa que recapta el Consell.

Per la seva banda, el tinent de batlle Pere Ribes, ha destacat el compromís social dels pressupostos, que reserven prop de 4 milions d’euros al capítol de promoció i protecció social. També ha recordat que aquesta xifra «que no inclou el compromís del Govern d’ajudar a les famílies afectades per la situació dels Don Pepe en les seves despeses de lloguer, amb prop de 300.000 euros per l’any que ve o l’aportació a la gratuïtat de les escoletes pels infants de 2 a tres anys». També ha recordat Ribas que es mantenen els ajuts a lloguer amb una partida de 300.000 euros que aniran tant a les famílies com als jóvens que es volen emancipar o que estudien fora de l’illa. «De tota manera, gràcies a que els comptes estan sanejats, tenim marge per augmentar aquest capítol si es detecta un augment de demandants d’ajut que superi la previsió», ha afegit.

Tot i la congelació impositiva, els ingressos pels impostos directes (IBI, Impost d’Activitats Econòmiques, Impost de Vehicles…) experimentaran una pujada del 4,7% que s’explica per la revisió dels valors cadastrals. Així s’espera ingressar per aquesta via 15.122.000 euros, que representen el 32% dels ingressos totals previstos, gairebé un cinc per cent menys del que pesava la tributació directa sobre els de l’any passat. Aquesta pèrdua de pes es deu a què, tot i crèixer, l’Ajuntament diversifica i incrementa les seves fonts d’ingressos, en especial amb més aportacions externes.

Pugen fortament (el 87,9%) ingressos vinculats a l’activitat econòmica com són els impostos indirectes com l’ICIO, que està previst que aportin tres milions d’euros del previst. Pel repunt d’activitat prevista també es preveu un increment del 23% en l’aportació de taxes i preus públics, que ascendiran a 11,6 milions d’euros (el 24% del total) gràcies a les 10 llicències de taxi que està previst licitar durant l’exercici.

Un capítol d’ingressos que també augmenta (23%) el seu pes és el de les transferències corrents, que aportaran 9,3 milions d’euros del total previst gràcies a l’augment de la participació dels tributs de l’Estat (que fregaran els 7 milions d’euros) i les consignacions previstes pels programes d’ocupació conveniats amb el SOIB, l’aportació autonòmica pels afectats per la situació dels Don Pepe, els fons per la gratuïtat de les escoletes i altres.

Així mateix, pugen fins els 4,3 milions d’euros (un 13% més que enguany) les aportacions als comptes de les transferències de capital, entre les que s’inclouen els programes que subvenciona el Consell d’Eivissa com són els 1,6 milions d’euros que s’espera rebre tant pel Pla 5 com per la compensació de la nova aportació municipal al Servei Insular d’Extinció d’Incendis o el milió que s’ha de rebre pel Pla de Millora de la Sostenibilitat i l’Eficiència Urbana, a més de l’última anualitat per les inversions de l’Estat arrel de la fallida de Thomas Cook (480.000 euros) i el pagament de l’anualitat per les obres del CEIP Ses Planes de la conselleria d’Educació (495.662 euros).

En quant a la despesa, el capítol de personal puja als 11.947.240,36 euros, un 5,4% més que enguany. Aquest increment es deu a l’augment general de sous per la nova Relació de Llocs de Treball (RLT) però també per la partida específica que tendrà implementar els complements acordats amb el reconeixement de la carrera professional dels empleats públics, a més de la pujada salarial aprovada per l’Estat del 2,5%, el procés d’estabilització del planter iniciat enguany i les incorporacions previstes d’un treballador social i un educador social per arribar a les ràtios que fixa la normativa balear, a més de cobrir les necessitats de programes temporals d’ocupació.

També el capítol de despesa corrent augmenta, en aquest cas un 17,5%, fins els 26.027.209,86 euros, per l’ampliació de serveis que han generat les últimes inversions i les revisions de determinats contractes públics per millorar els serveis de recollida de residus, sanejament o el manteniment de carreteres, entre altres. També es preveu un reforç dels serveis urbanístics per fer front a les execucions subsidiàries en matèria de disciplina així con dotar del personal necessari per la biblioteca ampliada de Cala de Bou. A més, en aquest apartat queda recollida la pujada de la taxa que paga l’Ajuntament pel tractament dels residus que porta a l’abocador.

Les transferències corrents experimenten un augment del 56,2% respecte aquest any, fins els 3.674.385,99 euros. A aquest capítol s’imputen les distintes línies d’ajut que concedeix l’Ajuntament en les seves distintes àrees, com les subvencions al lloguer de famílies i jóvens del municipi, o els fons destinats a prestacions bàsiques (400.000 euros) o els 50.000 euros previstos per les ajudes municipals als usuaris d’escoletes, entre altres. En aquest capítol s’augmenten les subvencions a l’esport, fins els 150.000 euros. També es computen en aquest epígraf l’aportació al centre de baixa exigència (157.000 euros) o el milió d’euros pel Servei Insular d’Extinció.

En quant a les Inversions, pugen gairebé el 16% i es tornen a situar per sobre dels 6 milions d’euros (212 euros d’inversió per habitant), després de la davallada que varen experimentar l’any passat, amb el que aquest capítol representa el 12,7% del pressupost. En la planificació només s’han inclòs actuacions amb projecte redactat, part d’elles finançades gràcies als fons europeus NextGeneration i s’ampliaran al març amb els pressupostos suplementaris que permetran la incorporació de part del romanent.

Viari públic, carrers i urbanitzacions

–Reforç del ferm i instal·lacions de Sant Jordi: 756.000 euros.

-2a anualitat reforma del centre de Sant Josep: 440.480 euros

–Passeig de l’accés Sud de Cala Vedella: 582.227 euros

Cicle de l’aigua:

–Renovació de la xarxa de distribució a sa Caleta: 1.304.346 euros

-Sistema recirculació d’aigua marina: 547.855 euros

Instal·lacions culturals i esportives

–Millores al camp de futbol de Sant Josep: 201.817 euros.

–Remodelació estadi Kiko Serra: 105.600 €

Instal·lacions educatives:

–Millores als parcs infantils dels centres escolars: 80.000 euros

Inversió sostenible:

-Ordenació de la Badia de Portmany: 437.083 €

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia El Col·legi oficial de Fisioterapeutes de les Illes Balears i l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, amb la col·laboració de l’associació Ibiza In, organitzen la II Jornada Fisioterapèutica, que se celebra aquest dissabte, 26 de novembre, i aquest any versara sobre la diversitat funcional. Aquestes jornades organitzades amb motiu del Dia Mundial de la Fisioteràpia, busquen donar visibilitat a les persones amb diversitat funcional i giren al voltant de la importància dels tractaments fisioterapèutics en el seus tractaments.

«Des de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia volem donar visibilitat i cabuda a totes les persones amb diversitat funcional en tots els àmbits que afecten a la nostra societat» ha dit la primera tinent d’alcalde, Pilar Ribas. «És la segona vegada que col·laboram amb aquestes jornades i ho seguirem fent per donar visibilitat a una activitat tant necessària com és la fisioteràpia. Aquest any la jornada està dedicada a les persones amb diversitat funcional i les seves necessitats en l’àmbit fisioterapèutic. Esperem que sigui profitosa i que amb aquesta petita col·laboració puguem fer arribar a cada casa una disciplina no sempre prou valorada».

Per aquest fet, es comptarà amb diverses presentacions de ponents de professionals de les Illes i de nivell nacional, on es tractaran les funcions de la fisioteràpia en els entorns escolars, així com les avanços científics sobre els dolors en pacients amb paràlisi cerebral. També es donaran a conèixer les noves línies d’intervenció en pacients amb lesions medul·lars i neuro-rehabilitació pediàtrica.

El format d’aquesta Jornada serà on line i la participació és gratuïta. Les ponències estan enfocades als professionals del sector però també s’ha buscat que siguin d’interès per al públic en general.

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia ha celebrat aquest matí el plenari ordinari corresponent al mes de novembre, en el que s’ha adoptat per unanimitat l’acord de reconèixer la carrera professional dels empleats de la Corporació. Aquest acord, fruit de la negociació col·lectiva amb els representants sindicals, contribuirà a donar més estabilitat al planter pel fet que es reconeix des d’ara «la feina que fan per millorar la seva formació, el que redunda en una millor atenció a la nostra ciutadania», segons ha recordat el tinent d’alcalde d’Hisenda, Vicent Roselló.

El nou reglament per incentivar amb una remuneració econòmica la progressió dels treballadors públics en la seva formació: «D’aquesta manera recompensam qui s’esforça en seguir millorant més enllà del que se li demana, un afany de superació que benefícia a tots els ciutadans i creim que s’ha d’encoratjar», ha insistit Roselló.

També s’ha acordat la moció conjunta de PSOE, PP, Unides Podem, Ciudadanos, Ara Eivissa i Proposta per Eivissa amb motiu de la commemoració, demà divendres, 25 de novembre, del Dia internacional per l’eliminació de la violència envers les dones. Aquesta moció insta a la societat a prendre consciència de les proporcions pandèmiques que està assolint la xacra de la violència masclista i referma el compromís de la Corporació amb el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere posant els recursos formatius i materials necessaris per estar al costat de les víctimes.

Així mateix, s’ha acordat la suspensió del cobrament de les quotes de l’alumnat matriculat al 3r curs d’educació infantil (grup 2-3 anys) de les escoletes municipals, EI Cala de Bou i EI Es Vedranell, atès el compromís del Govern d’assumir aquesta despesa de les famílies del municipi. Les altres dues mocions presentades per l’oposició al plenari s’han retirat de l’ordre del dia.

L’Escola Municipal de Música Can Blau celebra aquest dia de Santa Cecília, patrona dels músics, amb una jornada de portes obertes amb actuacions musicals a càrrec de les distintes agrupacions musicals de l’escola i el Cor de Can Blau, als quals se sumaran la Colla de Ball Pagès de Sant Agustí i la de Sant Josep, a més del DJ Jota com a artistes convidats a aquesta diada. «Volem oferir una tarda molt animada, amb el protagonisme pels nostres futurs músics, però també amb activitats i jocs per a tota la família per celebrar la cultura musical en totes les seves manifestacions» ha explicat la regidora d’Educació, Ángeles Marí.

La jornada comença aquesta tarda de dimarts, 22 de novembre, a partir de les 16.30 a l’Escola de Música Can Blau amb pintacares, pintura vertical, pissarres digitals per a explotar al màxim l’art individual i les actuacions de les agrupacions de ball pagès, a més de l’actuació d’un cor de gòspel i una gran xocolatada per convidar a tots els assistents a berenar. Totes les activitats, els jocs i els concursos estan pensats per a totes les edats i s’alternaran amb les actuacions musicals a l’auditori, que s’allargaran tota la tarda.

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia organitza demà, dimecres 23 de novembre, al Centre de Cultura Can Jeroni la primera de les Jornades sobre el Comerç i l’Activitat Econòmica de Sant Josep per les que es comptarà amb els principals representants públics i privats del sector per debatre i proposar noves polítiques públiques d’impuls a l’activitat econòmica urbana en el context actual. «Pensam que el futur del sector local passa per establir una relació fluïda i de complicitat amb els agents econòmics per mantenir la vida als nostres pobles i carrers. Els canvis que ha experimentat la nostra societat arrel de la pandèmia i les crisis que han arribat després han alterat profundament, també els nostres hàbits de consum. Per això pensam que hem de revisar com es pot contribuir des de les administracions a que els canvis no vagin en detriment de la nostra economia urbana», ha explicat la tinent d’alcalde d’Acció Econòmica, Pilar Ribas. Les jornades també es podran seguir de manera telemàtica, com faran prop d’un centenar d’inscrits d’arreu de l’Estat a més dels que estaran de manera presencial a la sala. Hi participen, entre altres, la presidenta de Formentera i consellera de Comerç, Emprenedoria i Igualtat , Ana Juan; el conseller balear de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, i la consellera insular de Promoció Econòmica i Empresarial i Cooperació Municipal d’Eivissa, Maria Fajarnés, i en el que es donen cita per compartir experiències representants del sector de les illes i Catalunya.

Sant Josep aportarà a aquest debat una innovadora iniciativa per reactivar l’activitat a zones comercials del municipi a través de propiciar la implantació de noves activitats als locals buits del municipi, que s’han inventariat mitjançant l’elaboració d’un cens als últims mesos, segons ha avançat Ribas. La tinent d’alcalde, a més, presentarà l’oportunitat que representen els fons NextGeneration de la UE amb accions com la remodelació de l’entorn de l’Ajuntament com una iniciativa per dotar aquest nucli d’un autèntic centre al voltant del qual vertebrar la vida comercial i cívica del poble en la seva ponència a la tercera i última de les meses en que s’ha organitzat la jornada.

El consultor Oriol Cesena obrirà les jornades a les 9.45 hores amb una conferència centrada en presentar l’estat actual del comerç local i els reptes del sector. Entre els convidats a aportar idees al debat hi ha el conseller balear de Fons Europeus, Miquel Company, que participarà a la primera taula de debat per analitzar el paper de la tecnologia per proporcionar major competitivitat a l’activitat comercial local i augmentar la seva productivitat. L’acompanyaran l’alcalde del municipi gironí de Platja d’Aro, Maurici Jiménez, i Àngel Remacha, director de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró.

La segona mesa es centrarà en els nous models de gestió publico privada de l’activitat comercial i econòmica, amb propostes de col·laboració com les que s’han desenvolupat als últims anys a les Balears i Catalunya, que presentaran el director general de Comerç de Balears, Miquel Piñol, el gerent de la Fundació Barcelona Comerç, Alfons Bartí, i el representant de la Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers, Pròsper Puig, en un debat moderat pel consultor en mercat i comerç Josep Xurigué.

L’últim tram de la jornada analitzarà les polítiques públiques per impulsar el comerç, que es considera indispensables per construir espais urbans vibrants i vius. Compartiran ponència amb Ribas la presidenta de Formentera, Ana Juan, i la consellera de Promoció Econòmica, Maria Fajarnés. El debat estarà moderat per la directora gerent de l’Institut d’Innovació Empresarial de Balears, Mariona Tomàs.

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia ha signat aquest matí els convenis de col·laboració amb APNEEF, l’associació de persones amb necessitats especials de les Pitiüses, amb Càritas de Sant Antoni per l’atenció als vesins del municipi en les instal·lacions de l’entitat i amb el Club Náutico Ibiza (CNI) segons el qual l’Ajuntament contribueix econòmicament a les despeses del programa social Un Mar de Posibilidades. Aquests convenis se sumen al signat fa uns dies amb l’Associació de Mares i Pares de Persones amb Discapacitat de les Illes Balears (AMADIBA) per contribuir a l’atenció als seus usuaris i sumen en total 45.000 euros.

Els acords de col·laboració han estat signats per l’alcalde, Ángel Luis Guerrero, acompanyat de la regidora de Promoció Social, Guadalupe Nauda, amb els representats d’aquestes entitats. El signat amb la presidenta d’AMADIBA, Elvira Jiménez, suposa renivar per enguany l’aportació municipal de 15.000 euros per sufragar l’atenció directa als usuaris. Aquest ajut contribuirà a sufragar part dels costos de contractació del personal assistencial i terapèutic de l’entitat.

Val a dir que el conveni té per objectiu contribuir a la important acció social que realitza AMADIBA al municipi de Sant Josep. En concret, el seu projecte de suport excepcional a les persones amb discapacitat intel·lectual i alteracions greus de conducta o grans necessitats, col·lectius als que s’orienten els programes d’intervenció de l’entitat.

El conveni signat amb la gerent d’APNEEF, Carmen Boned, està dotat amb la mateixa quantitat, 15.000, per l’atenció als nens i nenes i jóvens amb diversitat funcional i/o necessitats especials del municipi a través dels programes de fisioteràpia, psicoteràpia, logopèdia, pedagogia i tallers d’aprenentatges funcional, a més de l’activitat de teràpia aquàtica que reben els seus usuaris.

El diorector gerent del CNI, Vicent Canals Riera, ha signat en nom de l’entitat el conveni que garanteix la participació de 5.000 euros de l’Ajuntament per contribuir a les despeses del programa Un Mar de Posibilidades, amb un marcat caràcter social, esportiu i terapèutic, que es realitza des de fa diversos anys per part de l’entitat.

El programa ofereix activitats d’oci en primera línia de mar o a les aigües costaneres per a persones amb necessitats especials o en situació de risc d’exclusió. Per això ha esdevingut una ferramenta de salut i empoderament personal, a més de treballar per una platja més inclusiva.

Quant al conveni signat amb el pàrroc de Sant Antoni, Francesc Xavier Torres Peters, en representació de la delegació de Cáritas al municipi, permetrà col·laborar amb 10.000 euros al finançament de les despeses del menjador social i els projectes d’atenció integral a persones en exclusió social, dels que es beneficien famílies del municipi de Sant Josep.

La seu del Parlament Balear ha acollit aquest matí la XI edició del Parlament Infantil, en el que els representants de la població més jove han pres la paraula per plantejar les qüestions que els afecten. Com a les últimes edicions, un grup de quatre representants del Consell de Participació Infantil i Juvenil de Sant Josep ha viatjat a Palma per fer la seva aportació, que en aquesta ocasió ha estat centrada en la salut mental dels infants, especialment a l’etapa de la Secundària, amb la demanda de més recursos adaptats per prevenir i tractar aquesta franja de la població. El Parlament Infantil, que se celebra amb motiu de la propera commemoració del Dia Mundial de la Infància aquest diumenge, 20 de novembre, té per lema ‘Dia Mundial de la Infància: els nostres drets, les nostres emocions’ ha comptat amb l’assistència de representants de totes les illes, que han fet les seves intervencions també al voltant d’aquesta temàtica.

Els quatre jóvens josepins, Maria Simona, Alma Garcia, Joan Ribas i Amelia Luna, han compartit la idea que la salut mental significa estar bé amb un mateix. Però que en això també té el seu impacte com ens tractem els uns als altres. Algú que passa per una dificultat emocional o un problema de salut mental pot patir discriminació «perquè són vistos com diferents». De fet, en la seva experiència, algú en aquesta condició pot passar per ximple i ser objecte de burla a un indret com l’institut, «que pot esdevenir font d’ansietat, ja que s’hi produeixen comportaments abusius».

Els consellers de Sant Josep creuen que la salut mental s’ha de treballar als centres educatius, on els professors s’han d’implicar més i preocupar-se més per les vides de l’alumnat, i han de ser més sensibles de la seva responsabilitat en l’ansietat que pateixen per qüestions com l’excés de treball. En la seva diagnosi també apunten a la falta de professionals públics i la poca accessibilitat d’aquest recurs pels infants i adolescents del municipi. També entenen que els orientadors educatius poden ajudar en aquestes situacions però lamenten que és complicat poder-los trobar. Altres recursos que reclamen és una línia d’atenció i suport psicològic en moments de crisi i la millora del transport públic per facilitar la socialització dels jóvens.

Aquesta sessió es celebra la jornada prèvia al Dia internacional de la prevenció de l’abús infantil. En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Sant Josep s’ha estat col·laborant amb la Fundació RANA per la realització de diversos tallers de prevenció als centres de Primària i es col·laborarà amb la campanya per visibilitzar aquesta problemàtica que promou l’organtizació.