Arxius

El VIII Festival Mal del Cap enfila la seva última recta a Sant Josep amb la preestrena del darrer film de Carlos Vermut, ‘Manticora’, demà a Can Jeroni L’actor protagonista, Nacho Sánchez, participarà al coloqui posterior a la projecció abans de l’actuació dels Also Starring liderats pel guanyador d’un Goya Manolo Solo aquest proper dissabte, 3 de desembre

Després de dos dies de curts i espectacles, aquest divendres el Festival Mal del Cap Narratives Mal Dites, es trasllada a Sant Josep amb la col·laboració de l’Ajuntament per fer front a la seva recta final. Així, demà divendres, 2 de desembre, a les 19.30 h, al Centre de Cultura Can Jeroni es podran veure els darrers curtmetratges de la secció oficial a concurs, i després d’això, Mal del Cap ens delectarà amb la projecció d’un dels llargmetratges més assenyalats del 2022, ‘Mantícora’, del director Carlos Vermut (‘Magical Girl’, ‘Qui et cantarà’), i amb un col·loqui posterior amb el seu actor protagonista, Nacho Sánchez. Mal del Cap serà, de fet, el primer lloc de Balears on es preestreni aquest film que arribarà a les sales de cinema una setmana més tard.

La clausura d’aquesta edició arriba el dia següent, dissabte 3 de desembre, amb el lliurament de premis a les 12.00 a Can Jordi Blues Station i el concert final a càrrec de Manolo Solo Solo & Also Starring, la banda del conegut actor Manolo Solo, guanyador dun Goya i dos premis de la Unió d´Actors al millor actor de repartiment de cinema.

Al seu projecte musical, Solo i la seva banda ret homenatge al setè art a través de diversos temes que han sonat en grans o petites pel·lícules de la història del cinema i cançons que aborden la cinefília d’alguna manera.

La regidora de Cultura de Sant Josep, Cristina Ribas, ha reiterat «el suport de l’Ajuntament a la cultura més innovadora i a iniciatives valentes com el Mal del Cap, que ens col·loca al mapa de la creació més inquieta i ens confirma que també hi ha moltes coses interessants que gaudir a l’hivern». També ha donat les gràcies als organitzadors per «seguir comptant amb la gran pantalla de Can Jeroni per aquesta programació tant excepcional» i mantenir al municipi aquest tram final del festival.

Repsa«És, sens dubte, una forma excel·lent de tancar el Festival barrejant novament disciplines, cinema i música, per no deixar de seguir el nostre fil temàtic», assenyala Pedro López, vicepresidente de lassociació cultural Mal del Cap i codirector del festival, que explica, a més, que el grup eivissenc Hostal Pascual serà el encarregat de telonejar la banda madrilenya. «A cada edició comptem amb almenys un artista local i aquest any hem volgut comptar amb aquesta banda que sempre ens dóna un cop de mà al festival per celebrar el final de festa». A més, els trofeus que s’enduran els guanyadors dels curts aquest any que s’anuncien passat demà, els ha realitzat de forma totalment gratuïta l’arquitecte i artista resident a Eivissa Carlos Velasco, a qui López ha agraït la feina.

D’aquesta manera, el Festival Mal del Cap Narratives Mal Dites arribarà al final, refermant-se una vegada més com un dels reclams culturals més interessants de l’illa de cap d’any en una edició que enguany ha comptat amb la col·laboració d’Eivissa Travel, dels ajuntaments d’Eivissa i Sant Josep, i de Caixa Colonya, així com amb el suport de Sa Cultural, Verser Hotels, Malanga Cafè Grupo Ficus i Can Jordi Blues Station

El Vudú & Blues Fest reuneix l’harmonicista Ángel Wolf, la banda 12 Bars All Blues, el pianista Víctor Gresely i l’escriptor Héctor Martínez el proper 4 de desembre a l’Auditori Caló de s’Oli

L’Ajuntament de Sant Josep i l’associació Great River Road organitzen el festival Vudú & Blues que es celebra el proper diumenge 4 de desembre a l’Auditori Caló de s’Oli en horari diürn. La nova proposta cultural arrencarà amb una conferència musical a càrrec de l’escriptor madrileny Héctor Martínez, que viatja a l’illa per presentar el nou llibre ‘Al compás del vudú’, i estarà acompanyat pel prestigiós pianista català establert a Eivissa Víctor Gresely.

El festival seguirà amb dos concerts més. El primer el protagonitza l’harmonicista Ángel Vera, també conegut a tot el país com Ángel Wolf, que ha acompanyat bandes com Los Zigarros o la Tonky Blues Band a les seves gires. Actuarà en format one man band, fent-se càrrec de veu, guitarra, harmònica i percussió.

Darrere seu pujarà a l’escenari la banda 12 Bars All Blues, formada per tres músics de llarga trajectòria a l’illa: Albert Oliva (veu i guitarra), Salvatore Licitra (baix) i Luis Amador (percussió) amb un repertori de clàssics del blues.

Les barres i food trucks obriran a partir del migdia i la conferència musical començarà a les 13 hores. L’actuació d’Ángel Wolf, per la seva banda, està prevista cap a les 14.30 hores, per donar pas als 12 Bars All Blues, al voltant de les 16 hores, amb l’objectiu de prolongar la seva actuació fins al sol post.

‘Al compàs del Vudú’, amb Héctor Martínez i Víctor Gresely

‘Al compás del vudú’ és el nou llibre de l’escriptor Héctor Martínez (Fuenlabrada, 1980), que, a més de president i impulsor de la Societat de Blues de Madrid, es dedica a investigar el blues, el soul i altres músiques americanes d’arrels. El llibre, que conté dos CD amb 48 cançons restaurades, traduïdes i comentades, aprofundeix en la relació entre el blues, el ragtime i altres estils amb les creences vudú. S’emmarca en els temps de la Louisiana espanyola, que va ser una època de repressió i intolerància que va fer que la colònia nord-americana visqués allunyada i oblidada de la metròpoli. Aquesta situació va produir una laxitud que va suposar el brou de cultiu perfecte per a l’aparició del vudú, el hoodoo, el Mardi Gras…

A la presentació, coneixerem aquestes històries i moltes més de mà de l’autor, que estarà acompanyat del pianista Víctor Gresely. Es tracta d´un dels teclistes més valorats pels músics eivissencs i destaca per la seva capacitat d´improvisació. Interpretarà ritmes de ragtime i temes de coneguts pianistes de Nova Orleans, com Professor Longhair, Dr. John o Allen Toussaint, entre d’altres.

El 2021, Héctor Martínez ja va presentar a l’Auditori Caló de s’Oli el llibre ‘Menjar i cantar: Soul, Food & Blues’, que inclou la història de més de 100 cançons, que il·lustren un total de 18 receptes de cuina tradicional americana. El 2020 va ser elegit millor llibre sobre cuina americana publicat al món, als ‘Gourmand World Cookbook Awards’, considerats els Oscar dels llibres de cuina.

Ángel Wolf, un mestre de l’harmònica

Ángel Vera (Alacant, 1982), també conegut com a Ángel Wolf, s’ha traslladat recentment a Eivissa. Ha exercit com a harmonicista del famós grup Los Zigarros durant un temps i les seves classes en línia d’harmònica des de Harpvard, la Universitat de l’Harmònica, que va crear el 2016, són molt conegudes entre els aficionats de tot el país i de la resta del món. Té al voltant de 200.000 seguidors a les xarxes socials i és artista Hohner internacional, la marca d’harmòniques. També ha estat músic de carrer i ha viscut uns anys a Madrid, on el bluesman Tonky de la Penya el va fitxar per a la seva banda, la mítica Tonky Blues Band.

12 Bars All Blues, música d’arrels amb tres grans músics

La banda 12 Bars All Blues és una de les moltes formacions impulsades pel cantant i guitarrista català Albert Oliva, establert a l’illa des de fa alguns anys i també membre de formacions habituals als escenaris de l’illa, com ara Razzmatazz, Easy Feeling, The Peluts o Eivissurfers, entre d’altres. L’acompanyen dos músics també d’indubtable talent: el baixista i contrabaixista Salvatore Licitra, un dels músics de jazz més prestigiosos amb aquests instruments a Eivissa, i el virtuós percussionista Luis Amador, de la família Amador, una de les sagues musicals més importants del país.

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia aprova el pressupost de 2023, el més alt de la seva història amb un increment del 16% respecte el 2022

L’Ajuntament de Sant Josep ha aprovat aquest matí en sessió extraordinària del plenari el pressupost general de la institució per l’any 2023, els últims del mandat i els més elevats de tota la seva història, quan es gestionaran 47.922.789 euros, amb un increment del 16,2% respecte els comptes de 2022, amb la major pujada interanual dels últims anys. Els pressupostos han rebut el suport dels regidors de l’equip de govern, format per PSOE i Unides Podem, i dels dos regidors de Ciudadanos, després que han vist recollides algunes de les seves propostes.

El tinent d’alcalde d’Hisenda, Vicent Roselló, ha defensat en el debat «el compromís amb les necessitats de la ciutadania del municipi» que es reflexa tant en la congelació de la pressió tributària al municipi «per quart any seguit» com en l’elevada inversió. Això és així per la situació d’endeutament zero de l’Ajuntament i la pujada prevista d’ingressos, també per les aportacions extraordinàries dels fons de la UE NextGeneration i d’altres administracions

Roselló ha explicat l’augment interanual dels comptes en la pujada dels serveis que presta l’Ajuntament, mantenint una forta despesa social, com il·lustren els 4 milions d’euros a la despesa en protecció i promoció social o l’aportació al nou centre de baixa exigència de sa Joveria.

El pressupost per l’any que és «expansiu i ambiciós» davant un moment d’incertesa internacional, amb un capítol inversor que torna a incrementar-se fins els sis milions d’euros. La principal despesa es destina a Sant Jordi, tant per les millores previstes a diversos carrers com per la renovació de l’artèria que subministra sa Caleta i passa per diverses barriades d’aquesta població.

També es manté per tercer any l’aposta per deixar que sigui la ciutadania qui tria part de la inversió amb els pressupostos participatius, que es mantenen per tercer any amb uns fons de 450.000 euros.

Quant als ingressos, el responsable municipal d’Hisenda ha explicat que l’any que ve «seguim ajudant a les nostres famílies mantenint la pressió fiscal en els nivells més baixos que ens permet la normativa», i ha recordat que els josepins i josepines són els que paguen l’IBI més baix. Tampoc puja se’ls repercutirà al rebut l’increment de la taxa que cobra el Consell als ajuntaments per l’ús de l’abocador, que Sant Josep absorbirà amb fons propis.

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia procedeix a la descontaminació d’emergència d’una embarcació embarrancada a s’Estanyol mentre s’espera l’autorització per retirar-lo de la costa

L’Ajuntament de Sant Josep, a través de la regidoria de Platges i Litoral, ha procedit a la descontaminació per via d’emergència d’un veler de gran eslora que va quedar embarrancat a la costa de la badia de Portmany fa unes setmanes, davant el risc de vessament de contaminants al litoral. El passat 8 de novembre es va detectar que una de les embarcacions que fondegen habitualment a la badia, ‘La vida Lukas’ que havia aparegut embarrancat a la zona de s’Estanyol. Es tracta d’un veler d’uns 12 metres d’eslora i dos pals. Els vendavals de la setmana passada van acabar de llançar-ho contra les roques, desfent bona part del iot.

Mentre es feien les gestions per tractar d’identificar i contactar amb els propietaris del veler, des de l’Ajuntament es va procedir a inspeccionar el veler per tal d’avaluar els danys que havia sofert. Arrel d’aquestes inspeccions, es va detectar l’existència del dipòsits de combustible i motors, amb el risc que, per l’estat precari de l’embarcació, en cas de patir més desperfectes es produís alguna fuita que arribés a vessar combustible i olis a la mar.

Davant les previsions de forts temporals anunciats pels propers dies, ahir es va procedir a estendre barreres anti-contaminació al voltant del veler i a la seva descontaminació, pel que va ser necessari retirar tots els líquids contaminants, a més de diversos productes químics que es va detectar a l’interior del ‘La vida de Lukas’. Aquesta intervenció ha tengut un cost de 5.000 euros per l’Ajuntament.

Quant a la identitat dels titulars del veler, a qui es reclamarà el cost de tota l’operació si s’arriben a trobar, les investigacions iniciades s’estan veient dificultades pel fet que aquesta embarcació no estava matriculada. Per això també s’han iniciat els tràmits per declarar-la com a residu perquè l’Ajuntament pugui efectuar la seva retirada de manera subsidiària, si fos necessari. Així, s’ha sol·licitat la col·laboració del Grup d’Especialistes en Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil i es sol·licitarà la corresponent autorització a Capitania Marítima per gestionar les restes de l’embarcació.

Des del departament de Litoral es lamenta que «aquesta situació està esdevenint massa freqüent en els darrers anys pel nombre d’embarcacions que fondegen de manera incontrolada a la badia de Portmany sense cap autoritzacions», com ha dit el regidor, Josep Guasch. Amb l’agreujant que tampoc es donen «les condicions de seguretat adequades, fent servir elements com neumàtics, roques, morts de formigó mal dimensionats». Això es va poder comprovar a l’estudi d’identificació de les estructures de fondeig a la badia de Portmany que es va encarregar l’any 2020 per part de l’Ajuntament i que va identificar més de 80 estructures de fondeig a aquesta zona del municipi, de les quals més del 40% es trobaven sobre posidònia.

Com a conseqüència d’aquest estudi la temporada 2021 es va procedir per part de l’Ajuntament amb la col·laboració de Salvem sa Badia de Portmany, empreses de busseig professional i de gestió de residus a la retirada de 230 elements de formigó de la badia. També es varen allunyar de la costa les embarcacions amb l’ampliació de la zona de bany durant la temporada d’estiu per tal d’augmentar la seguretat dels banyistes, amb l’objectiu afegit de reduir els impactes de l’ocupació de la zona costanera per part d’aquestes embarcacions.

Guasch ha reiterat que «tot i els esforços que s’han fet des de l’Ajuntament i els que es seguiran fent per evitar el fondeig irregular a la costa i minimitzar el risc que això suposa, és imprescindible la col·laboració de la resta d’administracions implicades, principalment la Demarcació de Costes i Capitania Marítima per identificar i actuar contra els responsables d’aquestes pràctiques». El regidor ha senyalat que «qui té les competències ha de perseguir les embarcacions que naveguen sense complir la normativa de seguretat marítima i multar de manera ràpida i contundent el fondeig il·legal», igual que ha demanat «agilitat» en els tràmits per a la instal·lació de camps de boies regulats, tal com s’estableix al marc del Decret de Posidònia.

Sant Josep recibe de nuevo en sus colegios al Guerrero de la Limpieza

El Guerrero de la limpieza ha visitado de nuevo los colegios de Sant Josep como parte de la campaña de concienciación y educación medioambiental desarrollada por parte del municipio, en colaboración con la empresa HERBUSA. En este sentido, más de 1.200 niños y niñas de entre 4 y 7 años han podido aprender las buenas prácticas en relación al reciclaje. Una tarea esencial para la correcta gestión de los residuos y, por ende, del cuidado del entorno.

En esta ocasión, la campaña educacional se ha desarrollado en los colegios de Can Guerxo, Colegio Francés, Sant Jordi, Urgell, Mare de Deu de les Neus, Raspalls, Ses Planes y Es Vedrà, ampliando el número de centros que han participado con respecto al año anterior. Por su parte, la concejala de Medio Ambiente, Mónica Fernández, asistió el pasado 23 de noviembre a la sesión de cierre, momento en el que pudo comprobar en primera persona las dinámicas establecidas con los más pequeños y los mensajes de compromiso difundidos por El Guerrero de la Limpieza. “Los niños y las niñas deben aprender desde muy pequeños cuáles son las buenas prácticas en torno al reciclaje para desarrollar un compromiso con el entorno”, destacó Fernández en su visita. “Estoy convencida de que ellos tienen mucho que ver con las buenas cifras de la recogida selectiva que disponemos en nuestro municipio. Con este tipo de programas impulsamos que los menores incorporen el buen hacer de manera natural y, además, lo implementen en sus hogares”.

El Guerrero de la Limpieza tiene como objetivo transmitir a los más pequeños una correcta gestión de residuos domésticos difundiendo un mensaje claro que les ayuda en su día a día. De esta manera, el personaje utiliza el juego y la magia para facilitar la comprensión y asimilación de conceptos, y así maximizar el impacto que tiene esta actividad. Además, durante la visita, el Guerrero les obsequió unos imanes de nevera con su imagen donde se ven los colores y tipos de contenedores en los que se debe depositar cada residuo.

Desde HERBUSA, empresa creadora de esta iniciativa, recalcan el valor de la campaña educativa. “El Guerrero de la Limpieza crece año tras año, aumentando el número de niños y niñas que reciben un mensaje esencial para la correcta gestión de residuos en nuestra isla. Ellos son quienes deben integrar las buenas prácticas de manera natural para vivir en un entorno más cuidado y sostenible a medio y largo plazo”.

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia posa en marxa el seu programa de voluntariat lingüístic per acostar el coneixement del català a les persones interessades a millorar la seva integració a l’illa

L’Ajuntament de Sant Josep, a través del Servei de Normalització Lingüística, ha posat en marxa el primer programa de voluntariat lingüístic municipal amb una trobada amb totes les persones que s’han ofert per participar en aquesta iniciativa. A través d’aquesta proposta, es posarà en contacte una persona de parla catalana amb una altra que estigui interessada a practicar conversa en la nostra llengua. La regidora de Normalització Lingüística, Cristina Ribas, «cap idioma sona exactament com s’escriu, i a la majoria ens costa amollar-nos a parlar una llengua que no és la nostra per la por a què ens diran els seus parlants. Amb aquest programa convidam a treure’s aquesta por i animar-se a parlar en català. Aquesta és una possibilitat que crec que pot ser molt interessant per a aquells que ho necessiten com a part del seu aprenentatge de la nostra llengua per obtenir alguna certificació oficial com per a aquells que simplement volen conèixer millor la nostra llengua i cultura pròpies per integrar-se més bé a l’illa on han escollit viure».

Aquesta primera trobada va servir en primer lloc perquè els participants de parla catalana es coneguessin, però també per establir la disponibilitat de cadascú i posar en comú pautes i consells de com ajudar a assolir els objectius d’aprenentatge que es puguin marcar amb les persones amb què faran parella per practicar la conversa.

Amb aquest tret de sortida, el programa es posarà en marxa des dels punts d’autoaprenentatge de català de Sant Jordi i Cala de Bou. Una vegada organitzada cada parella de voluntari i aprenent, aquestes es reuniran per parlar en català fora de l’aula, mentre fan un cafè o passegen, per exemple. A través del Servei de Normalització Lingüístic també es pretén dinamitzar el programa amb altres activitats culturals complementàries, com la possible visita a béns d’interès.

Val a dir que aquesta iniciativa se suma al programa de voluntariat que ja fa alguns anys que posa en marxa l’Institut d’Estudis Eivissencs per tal de fomentar l’ús oral del català entre la nostra població.

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia aprova la petició al Consell de la suspensió del planejament municipal i la proposta d’unes Normes Provisionals que redueixen a gairebé la meitat les àrees de desenvolupament urbà del municipi

L’Ajuntament de Sant Josep ha aprovat en el plenari extraordinari celebrat aquest matí la moció de l’equip de govern que demana al Consell la suspensió del seu planejament, junt amb la proposta d’unes Normes Provisionals que redueixen gairebé a la meitat el sòl urbà i urbanitzable del municipi (el 47,8%), atès que passa de les 2.162,16 hes a les 1.310 hes del nou ordenament proposat. La proposta, que tal com s’ha informat, ha estat consensuada amb el Consell d’Eivissa, ha rebut el suport dels dos partits que formen l’equip de Gover, el grup del PP i Ciudadanos. Ara Eivissa, que ha optat per l’abstenció, i Proposta per Eivissa i Vox, hi han votat en contra.

L’alcalde i responsable d’Urbanisme, Ángel Luis Guerrero, ha repassat en la seva intervenció la llarga etapa «d’obscurantisme i urbanisme clientelar» que ha patit el municipi, en el que ha definit com un «saqueig» a la ciutadania, que ha estat la víctima d’un «espoli sistemàtic», perquè la discrecionalitat que es practicava ha impedit que l’Ajuntament rebés mai «el que li tocava pel que fa a terrenys, zones verdes, carrers i aprofitament. Que no és per caprici sinó per atendre les necessitats de la població, com escoles, escoletes, equipaments educatius i esportius o habitatges de promoció pública», ha recordat.

Aquesta etapa de «governs municipals permissius, amb tècnics municipals corruptes que mai practicaren l’interés general» ha tengut com efecte a llarg termini que la gestió urbanística de Sant Josep ha arribat a una sotuació de no retorn que obliga a demanar aquesta suspensió, ha argumentat l’alcalde, que ha repassat de manera pormenoritzada les conseqüències d’aquella etapa, amb situacions com la concessió de llicències d’edificis a sols rústics on les cessions obligatòries a l’Ajuntament «són inviables».

La proposta que es remet ara al Consell s’adapta també a la normativa urbanística sobrevinguda, a la que no s’havien adaptat mai les normes subsidiàries de 1986 i fet pel qual també han quedat «desfassades».

El regidor Vicent Roig ha intervingut en nom del grup popular ha recordat el treball que s’ha fet per arribar a un consens per les noves normes provisionals amb el Consell, i ha considerat que és «un exemple que no es dóna gaire sovint de col·laboració institucional». També ha criticat que en els últims anys, que la esquerra ha governat la Corporació, no hagi estat capaç d’aprovar un nou ordenament.

El portaveu de Ciudadanos, Dani Becerra, ha lamentat els sous que han costat els intents previs de revisar l’ordenament del municipi, tot i que també ha donat el seu suport a la moció.

Des d’Ara Eivissa, Josep Antoni Prats ha dit que compartia «totalment» el diagnòstic fet per l’alcalde però ha justificat la seva abstenció en el fet que el nou planejament provisional no s’ha traduït encara al català i manté alguns plans parcials «tal com estaven al 86», tot i que en aquests casos Guerrero ha contestat que el seu desenvolupament es remet al futur Pla General d’Ordenació Urbana en el que ja s’està treballant.

El regidor de Proposta per Eivissa, Vicent Torres, considera que el PGOU «és l’urgent» i no les normes provisionals, que critica que retardaran l’aprovació d’un ordenament revisat completament. Per part de VOX, que també ha votat en contra, s’ha criticat la gestió de l’urbanisme de ls últims anys.

Guerrero ha avançat que les NPP rebaixen la capacitat màxima de les àrees urbanes de Sant Josep dels 62.307 de les NNSS de 1986 als 43.720 habitants, però també ha aclarit que aquest sostre és molt menor «si ens referim només a les àrees del municipi on es podrà demanar llicència sense més tràmit, aquestes sumen un límit de 31.702 habitants», perquè per poder sumar els 11.478 habitants potencials de les àrees urbanes menys desenvolupades del municipi «hauran d’obtenir l’informe favorable que acrediti que podran disposar d’aigua suficient». En conseqüència, el sostre poblacional es redueix entre un 32 i un 50% (xifra que només s’arribarà a assolir en cas que s’acredités la suficiència de recursos hídrics).

A les noves unitats d’actuació per obtenir sòl per solucionar les deficiències d’equipaments de determinades àrees la cessió per l’Ajuntament serà aproximadament del 50% de la superfície bruta. Només es desclassifica un urbanitzable, l’anomenat de Cas Damians, i no es classifiquen nous sols ni s’altera la classificació dels existents, tot i que es fa servir al formula del Sol Urbanitzable Directament Ordenat (SUDO) per la obtenció anticipada de terrenys per les operacions urbanístiques considerades més urgents des de l’equip de govern.

La primera d’aquestes es fa en compliment de l’acord del Consell d’Alcaldes d’ampliar el sòl industrial disponible. En aquest cas, es proposa la reconversió d’una zona contigua a un polígon industrial del municipi de 8,93 hectàrees amb la següent delimitació: 45.609 metres quadrats destinats a naus industrials, 13.964 m2 per equipaments municipals i 12.612 m2 d’espai lliure públic.

Amb el segon SUDO proposat es busca obtenir terreny suficient per a la construcció de 100 habitatges per reallotjar les famílies dels apartaments Don Pepe, a més de la vialitat necessària per a la nova urbanització, situada junt a una zona ja consolidada.

També es designen com a part del sistema general d’equipaments municipals un sòl urbanitzable a l’antic sector 1.1 de Can Burgus d’on l’Ajuntament obté un terreny de 14.882 metres quadrats, necessaris per a la construcció d’una nova caserna de la Guàrdia Civil. També es designa una superfície de 28.248 a la part posterior de Cala de Bou on es proposa ubicar equipament cultural i cultural. De la mateixa manera es fa també amb un terreny annex a l’escola de Sant Jordi per al futur desdoblament del centre educatiu. A més, es preveuen també dos unitats d’actuació a l’entrada de Sant Josep des d’Eivissa per obtenir sòl per la glorieta prevista per descongestionar l’accés al nucli.

De les 583,3 hectàrees urbanes definides de manera detallada, es fixen les determinacions per 517,9 d’elles, mentre que a les 65,4 restants les NPP es remeten a les condicions fixades alls plans parcials que les desenvoluparen. Segons les diferents qualificacions, en aquestes zones es clasifiquen 254.260 metres quadrats de sol per equipaments, 81.826 m2 d’espai lliure públic i 8.877 de privat.

En resum, del total de 924,7 hectàrees de sol urbà definides a les NPP, només serà possible l’autorització d’edificacions a 478 hes (el 51,74%), que són les ordenades de manera directa i fora dels àmbits de les unitats d’actuació (51,63 h) o dels què requeriran d’un pla especial per dotar d’infraestructura urbana una zona (53,21 h). A les 446,22 hectàrees restants farà falta la formulació i execució prèvia de planejament pel seu desenvolupament abans de permetre la construcció.

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia demana al Consell la suspensió del seu planejament i l’aprovació d’unes Normes Provisionals que rebaixen el sostre de població del municipi fins els 43.720 habitants com a màxim

L’Ajuntament de Sant Josep demanarà de manera formal al Consell d’Eivissa que, com administració superior a l’illa en la gestió territorial, acordi la suspensió de les actuals Normes Subsidiàries, de 1986, i aprovi a continuació les Normes Provisionals (NPP) que s’han acordat entre les dues administracions. La decisió s’adoptarà en un plenari extraordinari convocat per aquest proper dilluns, 28 de novembre, segons ha anunciat l’alcalde, Ángel Luis Guerrero, que també ha presentat aquest matí el nou ordenament transitori junt amb el president del Consell, Vicent Marí, a qui li ha agraït «la col·laboració del Consell en tot el procés per arribar a aquest document que marcarà un abans i un després a Sant Josep, que disposarà d’unes normes urbanístiques clares, transparents i iguals per a tots, sense la discrecionalitat i els vestits a mida d’etapes passades».

Guerrero ha avançat que les NPP rebaixen la capacitat màxima de les àrees urbanes de Sant Josep als 43.720 habitants, però també ha aclarit que aquest sostre és molt menor «si ens referim només a les àrees del municipi on es podrà demanar llicència sense més tràmit, aquestes sumen un límit de 31.702 habitants», perquè per poder sumar els 11.478 habitants potencials de les àrees urbanes menys desenvolupades del municipi «hauran d’obtenir l’informe favorable que acrediti que podran disposar d’aigua suficient», ha dit.

L’alcalde ha explicat que la gestió del territori de Sant Josep «havia esdevingut impossible als últims anys», pel desfase d’unes normes subsidiàries de fa més de 35 anys que no s’han adaptat mai a cap de les lleis d’ordenació del territori posteriors però també pel desenvolupament inadequat que es va practicar al municipi, amb una greu discrecionalitat «que ha perjudicat a la ciutadania, perquè a dia d’avui ens trobem que l’Ajuntament mai ha rebut el que li tocava pel que fa a terrenys i solars, que no és per caprici sinó per atendre les necessitats d’equipaments per la població, com escoles, escoletes, equipaments educatius i esportius o habitatges de promoció pública. Els que varen governar aquest municipi durant 30 anys varen permetre un espoli sistemàtic del que corresponia per dret als vesins i vesines de Sant Josep i amb aquest nou ordenament provisional volem posar les bases per recuperar part del que és seu». A la memòria de les NPP s’arriba a constatar que la raó per atorgar la qualificació d’urbana a una zona podia arribar a ser que ja s’hi havien donat moltes llicències de construcció, pel que es considerava consolidada.

Davant la complexitat de la situació del municipi, els serveis urbanístics municipals aconsellen suspendre l’ordenament municipal per tal de poder començar a posar ordre. Això permetrà no donar més llicències ni permetre el desenvolupament de cap zona del municipi on no estigui clarament delimitada la seva ordenació. Aquesta possibilitat es planteja al Consell al principi de la legislatura, com ha recordat Guerrero, que ha agraït «la bona predisposició a col·laborar per dur-la endavant» a través d’una negociació que s’ha consensuat en el document de les Normes Provisionals (NPP) que també s’aprovaran el proper dilluns.

En la presentació d’aquest matí, el president Vicent Marí ha explicat que l’acord entre el Consell i l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia «posa de manifest la voluntat de dos equips de govern, el municipal i l’insular, de voler arribar a acords per damunt de les diferències de colors que hi pugui haver, arribant al que és una bona solució per a tots els vesins de Sant Josep».

Pel que fa el contingut, el president ha destacat que tot i el caràcter municipal d’aquesta modificació, es dóna resposta a problemes insulars, com és la manca de sòl industrial. D’aquesta manera el president ha recordat que «les principals federacions empresarials de l’illa, com la PIMEEF i la CAEB han demanat constantment més sòl industrial a l’illa, una problemàtica que va ser constatada en el consell d’alcaldes de novembre de 2021» en què les institucions d’Eivissa es proposaren augmentar un 44% el sòl industrial disponible a Eivissa.

Aquesta modificació també suposa el compliment del compromís del Consell d’Eivissa amb els vesins dels edificis Don Pepe de facilitar la requalificació urbanística del terreny que es proposés des de l’Ajuntament de Sant Josep per fer el nou edifici «de la manera més ràpida possible, sense haver de fer una modificació de Normes per part de l’Ajuntament que hagués necessitat més de 4 anys per poder-se realitzar».

Per la seva banda el vicepresident primer del Consell d’Eivissa i conseller de Gestió del Territori, Mariano Juan, ha detallat que l’aprovació de les normes provisionals de Sant Josep per part del Consell Insular són un compromís que la institució va assolir amb l’Ajuntament a principi de mandat i que juntament amb la cessió de la travessera de Sant Jordi, ja realitzada, i la rotonda de l’entrada del poble, en procés d’aprovació definitiva segons ha dit, esdevé la majoria de peticions realitzades per Sant Josep a aquest Consell Insular.

Quant a la situació urbanística de Sant Josep, Les antigues Normes Subsidiàries del 1986, que no s’han adaptat als canvis legals posteriors, fixaven un sostre de població de 62.307 habitants, tot i que la xifra es pot considerar irreal perquè establia aquesta estimació calculant només 3 habitants per un habitatge de 200 metres quadrats, per exemple. L’ordenament assignava a àrees de desenvolupament urbà el 13,6% del territori, 2.162,16 hes. Això vol dir que de les seves 15.885,41 hectàrees del municipi, en considerava 1.310 hes (agrupades en un total de 100 sectors) es defineixen com a sòl urbanitzable i les 851,46 hes restants com urbanes. D’aquestes, 381 es consideraven directament ordenades i podien obtenir la llicència per edificar i unes altres 468 quedaven incloses en 83 Unitats d’Actuació, amb el que requerien de desenvolupament urbanístic per poder-se desenvolupar. «Aquell any hi havia censades al municipi una mica més de 8.000 persones i el que es pensava era en multiplicar aquesta xifra per set», ha il·lustrat l’alcalde.

L’aprovació de la Llei d’Espais Naturals (LEN) i les Directrius d’Ordenació del Territori (DOT) imposen una primera retallada a unes normes «absolutament desmesurades». Així, les àrees de desenvolupament urbà es redueixen a 1.608,16 hectàrees i queden desclassificades 554, però es mantenen en 849,51 les considerades com urbanes amb un grau divers de desenvolupament i unes altres 758,65 hectàrees segueixen com a sòl urbanitzable. A resultes d’això, el sostre de població potencial de les zones urbanes es rebaixa als 52.388 habitants.

Després arriben noves lleis territorials com la recent LUIB, a les que les Normes Subsidiàries no s’adapten però que tenen el seu efecte sobre el municipi. Així, segons els redactors de les NPP, es podria considerar que el sòl urbà suma 49,51 hectàrees mentre que l’urbanitzable ha quedat reduït a 258 hes. La capacitat potencial de població la situen en una forca que va dels 46.281 als 54.105, per causa de la dificultat per determinar els paràmetres urbanístics aplicats i el seu compliment en la delimitació de determinades zones del municipi.

Les NPP proposen una nova delimitació de 924,7 hectàrees de sòl urbà i 198,77 de sòl urbanitzable, que representen el 7,1% del territori municipal, menys de la meitat del que destinaven a ús intensiu del sòl les normes de 1986. En conseqüència, el sostre poblacional es redueix entre un 32 i un 50%, pel fet que la construcció de fins a 11.478 places de les 43.720 places màximes previstes queda condicionada a la suficiència de recursos hídrics. Aquesta situació afecta a 341 hectàrees del sol urbà, que requeriran d’un pla especial d’ordenació detallada pel seu desenvolupament (42 zones en total), front a les 583 hes que reben una ordenació detallada.

A les noves unitats d’actuació per obtenir sòl per solucionar les deficiències d’equipaments de determinades àrees la cessió per l’Ajuntament serà aproximadament del 50% de la superfície bruta.

Només es desclassifica un urbanitzable, l’anomenat de Cas Damians, i no es classifiquen nous sols ni s’altera la classificació dels existents, tot i que es fa servir al formula del Sol Urbanitzable Directament Ordenat (SUDO) per la obtenció anticipada de terrenys per les operacions urbanístiques considerades més urgents des de l’equip de govern.

La primera d’aquestes es fa en compliment de l’acord del Consell d’Alcaldes d’ampliar el sòl industrial disponible. En aquest cas, es proposa la reconversió d’una zona contigua a un polígon industrial del municipi de 8,93 hectàrees amb la següent delimitació: 45.609 metres quadrats destinats a naus industrials, 13.964 m2 per equipaments municipals i 12.612 m2 d’espai lliure públic. El conseller de Territori ha dit al respecte que en aquest desenvolupament s’espera poder construir la segona estació permanent d’ITV de l’illa.

Amb el segon SUDO proposat es busca obtenir terreny suficient per a la construcció de 100 habitatges per reallotjar les famílies dels apartaments Don Pepe, a més de la vialitat necessària per a la nova urbanització, situada junt a una zona ja consolidada.

En la línia de definir àmbits destinats a acollir equipaments considerats urgents i que no es pot esperar a l’aprovació definitiva del nou ordenament, es designen com a part del sistema general d’equipaments municipals un sòl urbanitzable a l’antic sector 1.1 de Can Burgus d’on l’Ajuntament obté un terreny de 14.882 metres quadrats, necessaris per a la construcció d’una nova caserna de la Guàrdia Civil, una demanda considerada d’interès general pel municipi i pel conjunt de l’illa d’Eivissa per tal de facilitar el treball d’aquest cos i afavorir l’estabilització del seu planter.

També es designa una superfície de 28.248 a la part posterior de Cala de Bou on es proposa ubicar equipament cultural i cultural. De la mateixa manera es fa també amb un terreny annex a l’escola de Sant Jordi per al futur desdoblament del centre educatiu.

Es preveuen també dos unitats d’actuació a l’entrada de Sant Josep des d’Eivissa per obtenir sòl per la glorieta prevista per descongestionar l’accés al nucli.

De les 583,3 hectàrees urbanes definides de manera detallada, es fixen les determinacions per 517,9 d’elles, mentre que a les 65,4 restants les NPP es remeten a les condicions fixades alls plans parcials que les desenvoluparen. Segons les diferents qualificacions, en aquestes zones es clasifiquen 254.260 metres quadrats de sol per equipaments, 81.826 m2 d’espai lliure públic i 8.877 de privat.

En resum, del total de 924,7 hectàrees de sol urbà definides a les NPP, només serà possible l’autorització d’edificacions a 478 hes (el 51,74%), que són les ordenades de manera directa i fora dels àmbits de les unitats d’actuació (51,63 h) o dels què requeriran d’un pla especial per dotar d’infraestructura urbana una zona (53,21 h). A les 446,22 hectàrees restants farà falta la formulació i execució prèvia de planejament pel seu desenvolupament abans de permetre la construcció.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LA DONA

L’Assemblea General de les Nacions Unides, amb l’ànim de posar el focus en la violència que s’exercia contra les dones pel fet de ser-ho, en 1999 va decidir declarar el 25 de novembre com a Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Se’ns insta a totes i tots a la tasca de conscienciació i sensibilització.

Des de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia volem manifestar la nostra repulsa cap a totes les formes de violència recollides en el Conveni d’Istanbul i ens sumem a totes les veus que clamen per un futur en igualtat i lliure de violències.

Mes de 1.160 dones assassinades per la seva parella o ex parella des que hi ha registre en 2003. Assassinades per ser dones. Hem de sumar a aquesta esgarrifosa xifra totes aquelles violències exercides contra les dones i assenyalades en el citat Conveni. Són pèrdues inassumibles en una societat avançada i moderna. Estem davant una qüestió d’Estat, de salut pública i un greu atemptat als Drets Humans.

Tenim davant una realitat innegable que ens interpel·la a tots i totes a una acció ferma en pro de l’erradicació de la violència contra les dones i de les actituds socials que la toleren, la justifiquen o fins i tot la banalitzen, hem d’intensificar esforços per a combatre el masclisme i condemnar totes les actituds, pràctiques i conductes que consenten i reprodueixen les violències masclistes.

La legislació espanyola ha tingut importants avanços normatius arribant a comptar amb una legislació que és un referent per a molts Estats, sent Espanya el primer a acordar, en 2017, un Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere.

És temps que la societat prengui consciència i interioritzi que, com ha dit l’Organització de les Nacions Unides, la violència contra les dones és una vulneració dels drets humans que aconsegueix proporcions pandèmiques.

Observem amb preocupació l’augment al nostre país del nombre de dones que tenen algun sistema de seguiment policial, d’igual manera l’increment de menors en situació de vulnerabilitat, ja que la violència que sofreixen les mares s’estén a ells. Alertem de l’augment de la violència vicària (47 menors des de 2013) i vam mostrar la nostra preocupació pel desemparament que sofreixen els orfes i òrfenes.

Encara que sembli obvi, potser no està de més recordar que les dones no desitgen ser víctimes, no desitgen ser valentes, volen ser simplement lliures.

Per tot això, des de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia:

– Ens unim a totes les altres entitats Locals en adherir-nos a aquesta Declaració i secundem totes les veus que treballen per un futur lliure de violències.

– Ratifiquem el nostre compromís amb el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere i recordem la necessitat de continuar avançant en el seu desenvolupament, així com l’especial paper que juguen els Ajuntaments.

– Hem de continuar treballant en la ruptura del silenci, la sensibilització i conscienciació a la ciutadania del problema estructural de la societat que suposa la violència masclista.

– Instem a millorar la coordinació contínua entre els diversos agents socials implicats en la violència contra les dones.

– Hem de millorar la resposta institucional a tots els nivells, evitant el risc de victimització secundària i millorant la confiança de les víctimes.

– Demandem la utilització de tots els recursos que siguin necessaris en l’assistència, ajuda i protecció de les víctimes, els seus fills i filles.

– Hem d’impulsar el debat social perquè el públic deixi de ser privat. Els Ajuntaments  som la majoria de les vegades el primer recurs i, a vegades l’únic del qual  disposen les dones en cerca d’objecció i denúncia de la violència que sofreixen.

– Creiem de summa importància donar un impuls a la formació dels agents implicats per a garantir una resposta especialitzada i integral a les víctimes.

– Col·laborar amb les associacions de la Societat civil que lluiten contra la violència masclista i treballen per la igualtat d’homes i dones.

– Ratificar el compromís de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, contra la violència de Gènere, i en defensa dels drets de les dones, l’erradicació de qualsevol discurs negacionista i posicionament polític que negui la violència de Gènere o rebutgi les polítiques públiques enfocades a la seua total erradicació.

– Què la corporació municipal insti al Govern d’Espanya a desenvolupar estudis amb els que conceptualitzar i delimitar la violència de Gènere digital, que és la que es exerceix mitjançant de les noves tecnologies i que ja es freqüent entre l’adolescència, per acabar incloent-la de manera explícita al marc legal de les Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre , de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere en línia amb els suggeriments del Parlament Europeo i el Consell d’Europa.

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia posa en marxa els programes mixts SOIB 30 Formació i Ocupació Jardins de sa Talaia II i SOIB JOVE Formació i Ocupació T’atenem Sant Josep IV

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, a través de l’Agència de Desenvolupament Local de la Regidoria de Treball i Formació, posa en marxa els programes mixts SOIB Jove Formació i Ocupació T’atenem Sant Josep IV i el SOIB 30 Formació i Ocupació Jardins de sa Talaia II a través de la convocatòria de subvencions SOIB Formació i Ocupació per a 2022 del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) finançada amb fons de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Assumptes Laborals i que pot ser cofinançada per la Unió Europea, a través de l’FSE+ per al període 2021-2027.

L’alcalde, Ángel Luis Guerrero, ha donat avui la benvinguda als nous treballadorsitreballadoresdel’Ajuntamentielshadesitjat«unaestadamoltprofitosa.Confiem que obtindreu una bona preparació per fer front a nous reptes i peradquirir una experiència laboral que us serà molt útil en el futur. Estem contentsperquè gràcies a vosaltres també podrem arribar a moltes de les necessitats quetenim a un municipi amb un territori molt extens i amb una elevada demanda deserveisquepodrematendremilloramblavostraajuda».Guerrerohaestat

acompanyat del regidor de Treball i Formació, Eduardo Sánchez, i la directora insular del SOIB d’Eivissa i Formentera, Dolors Roig.

Aquests programes de sis mesos de durada permetran la contractació de 20 persones de les quals 10 són joves desocupats d’entre 16 anys i 30 anys inscrits en el Sistema Nacional de Garantia Juvenil que portaran a terme tasques d’auxiliar administratiu a la corporació a la vegada que es formaran per rebre el certificat professional d’operacions auxiliars de serveis administratius i generals.

Quant als participants majors de 30 anys, es tracta de 10 persones desocupades que treballaran com a peons de jardineria a la vegada que es formen en activitats auxiliars en vivers, jardins i centres de jardineria a més de rebre formació en sensibilització en la igualtat d’oportunitats i inserció laboral i tècniques de recerca d’ocupació.

Els programes mixts de formació tenen una dotació per aquestes dues convocatòries de 288.610 € dels quals el SOIB aporta el 79% (228.000 euros) i l’Ajuntament de Sant Josep el 21% restant, 60.610 euros.

Aquesta actuació s’inclou en el Pla estratègic d’ocupació local de Sant Josep de sa Talaia, que s’aplica per segon any al municipi i persegueix l’objectiu, entre d’altres, d’alinear les necessitats formatives amb la demanda de treballadors especialitzats que requereixen les empreses del nostre territori, com els vivers i centres de jardineria. D’aquesta manera es fomenta la professionalització dels demandants de feina i millora les possibilitats de trobar una ocupació, amb especial èmfasi en els diferents col·lectius de difícil inserció.

Tota la informació dels programes de formació i ocupació que realitza l’Ajuntament de Sant Josep es pot trobar al web de l’Agència de Desenvolupament Local, www.adlsantjosep.com, o bé cridant al telèfon 971 80 07 92 o al correu electrònic aodl@santjosep.org.