Notícies

L’Ajuntament de Sant Josep completa la primera fase de la restauració de la Plaça de la Sal de la Xanga amb finançament de la conselleria balear de Presidència, Cultura i Igualtat

16 desembre, 2020

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, a través de la regidoria de Cultura, ha completat la restauració de l’antiga Plaça de la Sal de la Xanga, a l’interior del Parc Natural de ses Salines. Aquests treballs, que s’han presentat aquest migdia en un recorregut per la zona, han consistit en la consolidació i recuperació de l’empedrat i els espais més propers a la mar d’aquest entorn. Les feines, segons ha explicat l’arqueòleg que ha dirigit els treballs, Josep Maria López Garí, han costat al voltant de 20.000 euros i han durat un mes i mig. Val a dir que aquests sous els ha aportat íntegrament la conselleria de Presidència i Cultura, que dirigeix Pilar Costa, qui ha relatat que enseguida que va conèixer el projecte de l’Ajuntament «ens varem voler implicar i ajudar a fer-lo possible». L’alcalde de Sant Josep, Josep Marí Ribas, ha indicat que, a continuació es procedirà a tancar l’accés al trànsit a tot aquest àmbit per evitar que els vehicles segueixin augmentant el seu deteriorament: «Només podran accedir els propietaris de les cases o les persones que fan servir alguna de les casetes varador», ha explicat d’una mesura que es començarà a aplicar «aquests propers mesos».

A més, l’Ajuntament manté el seu compromís amb la recuperació de tot aquest àmbit, que abasta al voltant d’uns 6.000 metres quadrats que van des de la torre de sa Sal Rossa fins als aljubs propers i forma part del primer port saliner junt amb l’embarcador pròxim, que està documentat des del segle XVI i va deixar d’estar en ús al segle XIX. Així, la plaça de la Sal era el punt on es dipositava el mineral abans d’embarcar-lo al moll, actualment molt deteriorat, en el port natural de sa Sal Rossa. Segons Garí, la indústria salinera estava molt vinculada també a la salaó i la pesca de la tonyina amb les almadraves de la Torre de ses Portes, com corrobora el mateix topònim de la Xanga, derivat de la denominació en llatí de la taula que es feia servir per especejar els túnids.

Els treballs han consistit en recuperar els còdols que s’han després de la resta pel temps i el pas dels vehicles mitjançant les mateixes tècniques que es varen fer servir al seu moment, amb morter d’arena i calç. Amb aquests materials s’han reconstruït les formes geomètriques amb que estaven disposats els còdols en el camí que porta fins a la vora de la mar, on ara es pot veure una petita part dels canals que permetien drenar la humitat del munt de sal i on s’ha desenterrat una part de la plaça empedrada que quedava semienterrada. Garí ha destacat que els còdols emprats originalment a la Xanga es transportaren des des Codolar amb molta probabilitat i sense fer servir carros.

L’expert ha considerat que de l’antiga plaça de la sal encara es podria recuperar una superfície d’uns 4.000 metres quadrats, si es té en compte que l’erosió de la mar ha afectat una àrea d’uns 300 metres quadrats, la més propera a la costa, i les quatre cases situades actualment sobre aquest àmbit. També ha explicat que, precisament, algunes de les parts més preservades corresponen als jardins d’alguns d’aquests habitatges, on també s’ha actuat en aquesta fase, i ha valorat la col·laboració dels seus ocupants.

De fet, diversos vesins han estat presents en aquest recorregut pel treball realitzat, que han valorat molt positivament, i també han animat a les institucions a seguir amb les feines de restauració de tot l’indret. També han mostrat el seu suport al tancament del pas al trànsit rodat.

Per a les properes fases de la restauració també es proposa escometre feines de consolidació del litoral per evitar que la mar el segueixi deteriorant i la rehabilitació de l’antic moll del carregador.