L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, a través de la regidoria de Patrimoni, ha celebrat una mesa rodona centrada en la figura de l’alcalde, Antoni Cardona Riera, ‘Cardonet’, i l’època en que va ser designat al front de la Corporació per qui llavors era el delegat del govern republicà a les illes, el capità Bayo, durant els primers mesos del cop d’estat militar, entre l’agost del 1936 i setembre d’aquell mateix any. Acabada la guerra, Cardona va ser represaliat per la dictadura i va patir cinc anys de presó després de la derrota del govern legítim de la República. Amb aquesta mesa rodona l’Ajuntament ha volgut celebrar «la recuperació d’aquesta part de la història de tots els josepins i josepines i completam un passatge de la nostra memòria robada», ha dit l’alcalde, Ángel Luis Guerrero, en la cloenda del l’acte, al que han assistit els fills de l’alcalde ‘Cardonet’, Antònia i Vicent, a més de nombrosos familiars, representants municipals i ciutadans.
Guerrero ha reivindicat que «ha arribat el moment de començar a omplir els passatges de la nostra història que durant molts anys i de manera premeditada ens va ser ocultats en un intent per esborrar-los» i ha definit l’acte d’aquesta tarda com una «reparació de la memòria col·lectiva del municipi, a la que encara li queden moltes llacunes. Poc a poc anam refent el puzle i posant les peces a lloc».
El record del pas de ‘Cardonet’ al front de l’Ajuntament va desaparèixer de pràcticament tots els anals i no ha estat fins que el seu net, Antoni Tur Cardona, va iniciar una investigació per diferents arxius que s’ha pogut confirmar aquest fet. Tur Cardona ha explicat que tot i que l’alcaldia del seu güelo va ser breu, en aquell període tan agitat «va tenir un paper clau per calmar els ànims i evitar que passes res gaire greu al seu municipi». Viñarás ha coincidit en que «el llegat més important de ‘Cardonet’ és precisament el fet d’aconseguir que a Sant Josep no hi hagués crims de sang». Aquell mes del 36 va suposar per Cardona haver de patir la persecució de la dictadura, que el va empresonar cinc anys i fins el 1948 no va decretar el sobreseïment de la causa contra ell, i la por en que va viure tota la seva família molt temps després de tornès a Eivissa de la presó «de que no tornessin per emportar-se’l», com ha explicat una de les persones assistents.
Arrel d’aquesta investigació, l’Ajuntament ha actualitzat la llista de tots els alcaldes que ha tengut Sant Josep, una placa de metacrilat que presideix l’entrada a la sala de plens de la Corporació.
La mesa rodona ha comptat amb la presència d’Antoni Tur i de la historiadora Francisca Riera Escandell i ha estat moderada per l’historiador i assessor de Patrimoni i Cultura de Sant Josep, Antonio Viñarás. En el seu decurs s’han explicat al públic que ha omplert la sala de plens les circumstàncies a l’inici de la Guerra Civil a les Pitiüses, amb els fets tràgics del bombardeig italià del port de Vila i la matança de presos al Castell, i la repressió que va marcar l’etapa posterior
