L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia ha aprovat aquest matí, en el últim plenari municipal ordinari de l’any abans de la pausa nadalenca, el primer Pla Local de la Infància i l’Adolescència (PLIA) que tendrà una vigència de quatre anys, fins el 2024. Aquest document ha comptat amb el suport de totes les forces municipals excepte la única representant de la ultradreta, que ha votat en contra, i ha estat valorat per les que sí l’han refrendat com a una passa més en el camí iniciat fa un any per a garantir els drets dels infants i assolir la declaració de Ciutat Amiga de la Infància que atorga Unicef.

La regidora d’Educació, Noemí Boned, ha agraït l’amplíssim suport que ha rebut el PLIA per part del plenari i ha destacat el rigor i l’exhaustivitat del diagnòstic que ha implicat la seva redacció, en el que ha estat fonamental l’àmplia participació de la comunitat educativa en la que s’ha escoltat molt especialment les necessitats i reivindicacions dels infants i jóvens del municipi.

Boned ha recordat que en aquest any s’han celebrat tres plenaris infantils i juvenils, que han passat a ser telemàtics arrel de la pandèmia, i que el pla ha estat aprovat ja per aquestes instàncies de participació dels nens i nenes i joves del municipi. També l’ha refrendat la Mesa de la Infància i l’Adolescència, on participen representants públics, experts i entitats vinculades a l’acció en aquest àmbit.

Com a resultat, el pla proposa quatre eixos d’actuació vinculats als principals drets a garantir: el dret a ser escoltats que tenen els infants i la joventut; el dret a tenir serveis de qualitat, oci i temps lliure i gaudir de la família; el dret a ser valorat, respectat i tractat justament i, per últim, el dret a viure en un entorn segur i net. D’aquests eixos es deriven 60 accions, algunes d’elles ja iniciades, amb un cost econòmic de 24 milions d’euros en els quatre anys de vigència. Aquest pressupost s’ha calculat en base al cost d’implementar les polítiques transversals necessàries en l’acció de govern, una qüestió sobre la que Boned ha dit que espera «que al cap d’aquests anys qui rebi la responsabilitat de governar Sant Josep després d’aquest equip pugui dir que ha invertit molts més sous que no els que hem previst».

També s’ha donat el vistiplau gairebé unànime –amb l’abstenció de VOX- a l’aprovació del cost que tendrà per l’any que ve el servei de recollida de residus, neteja viària, neteja del litoral i gestió de posidònia del municipi de Sant Josep de sa Talaia. Aquesta revisió està justificada per la implantació de la recollida de la fracció orgànica, el reforç del servei a Cala de Bou, la implantació de mesures de control telemàtic del servei i els costos afegits de la desinfecció per la COVID-19.

Com ha destacat la regidora de Medi Ambient, Mónica Fernández, el cost s’incrementarà en 370.000 euros respecte aquest any, una pujada per sota del que estava previst al pressupost, amb el que la factura d’aquesta recollida passarà a ser de 463.000 euros mensualment.

La última sessió de l’any s’ha tancat amb la intervenció de l’alcalde, Josep Marí Ribas, per agrair «l’entrega i dedicació» de tot el planter municipal en un any tan complicat com aquest, marcat per la pandèmia. A pesar de les circumstàncies, la tramitació d’expedients s’ha mantingut en els nivells d’abans de les restriccions i alhora s’ha reaccionat per donar una resposta adequada a la crisi econòmica causada per la COVID-19.

Ha valorat, per exemple, com l’àrea de serveis socials ha assumit un increment de les peticions d’ajuts per a cobrir les necessitats bàsiques de la població que ha estat de més de 300 per cent en alguns casos i això únicament amb el reforç de dos treballadores socials

També ha agraït «l’esperit de servei i l’abnegació amb que tots i totes les treballadores de l’Ajuntament han seguit treballant pel municipi de Sant Josep a pesar de les circumstàncies, conscients que l’administració no es podia parar quan més falta feia». Fins i tot quan no hi havia feina, amb exemples com el planter departament d’esports, «que no ha volgut estar de mans plegades i s’ha ofert per anar a altres àrees» que feia falta reforçar.

Per la situació sanitària, enguany no s’ha celebrat el tradicional brindis nadalenc amb el personal municipal.

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, a través de la seva regidoria de Joventut, ha presentat la primera de les creacions que finalment integraran la primera edició del Medusa Art Festival al municipi. «La idea inicial que teníem era la de mantenir el format d’anteriors ocasions, concentrant en una setmana de març les activitats a distintes ubicacions del municipi d’artistes urbans arribats a l’illa per liderar procesos de creació participativa. Això no ha estat possible per la pandèmia, però hem buscat la manera que aquest no sigui un any en blanc pel Medusa», ha explicat la regidora de Joventut, Noemí Boned.

Junt amb el promotor del certamen cultural, el grafiter Hosh, per comptes de portar a l’illa els quatre artistes que havien de visitar-la gairebé simultàniament per realitzar distintes intervencions a centres educatius del municipi, s’ha optat per buscar a creadors locals amb els que realitzar aquestes intervencions al llarg del curs. Així, la primera col·laboració que ha vist la llum és la del propi Hosh amb l’IES Algarb de Sant Jordi.

El resultat és un mural de gran format situat a una de les façanes del centre, en un lloc de trànsit on serà molt visible i compleix perfectament amb els objectius del festival.

L’estat d’alerta va impedir que el Medusa arribès com estava previst als centres educatius de L’Urgell, IES Algarb, CEIP Can Guerxo i Es Vedrà, on s’havien de fer sengles grans murals amb la participació d’artistes internacionals convocats pel director artístic del Festival.

Irene López, una de les que havien de viatjar a l’illa, finalment va estar convidada per fer el mural que tenia previst a Can Guerxo en el marc dels actes per commemorar el 25N.

Medusa Art Festival és un projecte d’art participatiu, l’objectiu principal del qual és l’execució d’obres murals de gran format fetes per i para la comunitat local en els seus espais quotidians, de trànsit i reunió; on a través de la pintura mural, el grafiti i l’art urbà, es poden treballar objectius transversals i apostar pel desenvolupament social a través de la cultura, sempre amb l’ímpetu de realitzar obres acord amb el paisatge local, i en consonància amb els diferents plans urbanístics.

La previsió de la regidoria de Joventut és seguir participant amb el festival al llarg dels propers mesos, amb la proposta als seus promotors de poder contar amb artistes locals per a promoure l’acció cultural entre la gent de l’illa.

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, a través de la regidoria de Cultura, ha completat la restauració de l’antiga Plaça de la Sal de la Xanga, a l’interior del Parc Natural de ses Salines. Aquests treballs, que s’han presentat aquest migdia en un recorregut per la zona, han consistit en la consolidació i recuperació de l’empedrat i els espais més propers a la mar d’aquest entorn. Les feines, segons ha explicat l’arqueòleg que ha dirigit els treballs, Josep Maria López Garí, han costat al voltant de 20.000 euros i han durat un mes i mig. Val a dir que aquests sous els ha aportat íntegrament la conselleria de Presidència i Cultura, que dirigeix Pilar Costa, qui ha relatat que enseguida que va conèixer el projecte de l’Ajuntament «ens varem voler implicar i ajudar a fer-lo possible». L’alcalde de Sant Josep, Josep Marí Ribas, ha indicat que, a continuació es procedirà a tancar l’accés al trànsit a tot aquest àmbit per evitar que els vehicles segueixin augmentant el seu deteriorament: «Només podran accedir els propietaris de les cases o les persones que fan servir alguna de les casetes varador», ha explicat d’una mesura que es començarà a aplicar «aquests propers mesos».

A més, l’Ajuntament manté el seu compromís amb la recuperació de tot aquest àmbit, que abasta al voltant d’uns 6.000 metres quadrats que van des de la torre de sa Sal Rossa fins als aljubs propers i forma part del primer port saliner junt amb l’embarcador pròxim, que està documentat des del segle XVI i va deixar d’estar en ús al segle XIX. Així, la plaça de la Sal era el punt on es dipositava el mineral abans d’embarcar-lo al moll, actualment molt deteriorat, en el port natural de sa Sal Rossa. Segons Garí, la indústria salinera estava molt vinculada també a la salaó i la pesca de la tonyina amb les almadraves de la Torre de ses Portes, com corrobora el mateix topònim de la Xanga, derivat de la denominació en llatí de la taula que es feia servir per especejar els túnids.

Els treballs han consistit en recuperar els còdols que s’han després de la resta pel temps i el pas dels vehicles mitjançant les mateixes tècniques que es varen fer servir al seu moment, amb morter d’arena i calç. Amb aquests materials s’han reconstruït les formes geomètriques amb que estaven disposats els còdols en el camí que porta fins a la vora de la mar, on ara es pot veure una petita part dels canals que permetien drenar la humitat del munt de sal i on s’ha desenterrat una part de la plaça empedrada que quedava semienterrada. Garí ha destacat que els còdols emprats originalment a la Xanga es transportaren des des Codolar amb molta probabilitat i sense fer servir carros.

L’expert ha considerat que de l’antiga plaça de la sal encara es podria recuperar una superfície d’uns 4.000 metres quadrats, si es té en compte que l’erosió de la mar ha afectat una àrea d’uns 300 metres quadrats, la més propera a la costa, i les quatre cases situades actualment sobre aquest àmbit. També ha explicat que, precisament, algunes de les parts més preservades corresponen als jardins d’alguns d’aquests habitatges, on també s’ha actuat en aquesta fase, i ha valorat la col·laboració dels seus ocupants.

De fet, diversos vesins han estat presents en aquest recorregut pel treball realitzat, que han valorat molt positivament, i també han animat a les institucions a seguir amb les feines de restauració de tot l’indret. També han mostrat el seu suport al tancament del pas al trànsit rodat.

Per a les properes fases de la restauració també es proposa escometre feines de consolidació del litoral per evitar que la mar el segueixi deteriorant i la rehabilitació de l’antic moll del carregador.

L’alcalde de Sant Josep, Josep Marí Ribas, ha visitat aquest matí junt amb part del seu equip de govern el resultat de les feines d’urbanització realitzades al carrer Graner de Port des Torrent, que han costat 154.000 euros més 35.000 d’IVA. Les feines per dotar de voreres aquest vial, soterrar les esteses aèries de mitja tensió i canalitzar adequadament la resta de subministraments han tengut una durada de tres mesos. Marí Ribas ha valorat «la millora que suposa pels veïns el passar a tenir un carrer asfaltat i ben dotat respecte el camí de terra que hi havia abans» i ha recordat que actualment a aquest carrer hi ha un elevat nombre de residents «que demandaven amb tota la raó que abordéssim aquesta actuació».

A més d’aquesta actuació, l’Ajuntament ha realitzat en aquests últims mesos diferents feines de reparació i millores al viari, per un pressupost global de més de 850.000 euros per a la millora de Cala de Bou, «perquè aquesta és una zona d’actuació prioritària per a l’equip de govern». A tot això s’ha d’afegir la important transformació que es promou d’aquesta zona amb el nou passeig marítim i l’auditori des Caló de s’Oli o l’ampliació de la Unitat Bàsica de Salut de Cala de Bou, amb el trasllat del dispensari mentre durin les obres a unes dependències llogades per l’Ajuntament.

El tinent d’alcalde d’Obres i Manteniment, Pere Ribas, ha destacat que amb la urbanització del carrer Graner s’ha substituït la deficient xarxa de sanejament que hi havia per una nova en la que s’ha separat el clavegueram de les aigües pluvials . També s’ha dotat tota la via de xarxa d’aigües potables i un enllumenat adequat, a més de soterrar les esteses de telecomunicacions i electricitat.

Però «el principal canvi és veu a primera vista, amb l’asfaltat de tot el carrer Graner i la dotació d’unes voreres prou amples a tots dos costats del ferm, el que permetrà passejar amb prou amplària a un carrer eminentment residencial», ha dit. Amb aquests treballs s’ha unificat l’ample de tot el vial, abastant un total de 1.191 metres quadrats d’asfaltat i 838 de voreres i «s’ha solucionat la situació anterior, quan el carrer acabava en un torrent, un fet que també ha allargat la tramitació del projecte, perquè ha fet falta l’autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics».

Ribas també ha adelantat que la propera prioritat serà l’arranjament del carrer Màlaga, que inclourà també un espai d’estacionament de vehicles que es farà molt necessari amb la imminent inauguració de l’auditori des Caló de s’Oli.

Entre altres millores a la zona, s’ha refet el ferm als carrers transversals a l’avinguda de Cala de Bou (Castelló, Granada, Sol Sortint…) i s’està abordant la renovació de les senyals viàries a tot el nucli, a més de l’arranjament de l’Oficina de Turisme, reoberta el passat estiu.

Recentment també s’ha acabat la remodelació de la major part del carrer Madrid, amb un pressupost de 83.000 euros, i la del carrer València, que arriba als 113.535, als que s’ha d’afegir el remat a les feines dels carrers Saragossa i Sitges per part de l’Ajuntament, un cop les empreses de subministrament elèctric i telefonia retirin les seves esteses..

També a l’avinguda de Sant Agustí s’han escomès importants treballs de millora a una de les dues voreres, amb un cost de 137.000 euros. Entre alguns d’ells hi ha la substitució de les acàcies i ficus, que es trobaven deformats i en mal estat, per 35 tipuanes i 35 jacarandes, més adequades per aquesta via. També s’han reparat les irregularitats que havien causat les plantes a les voreres, s’han refet els escocells i s’ha canviat part de l’enrajolat.

A això s’ha d’afegir el nou parc infantil i skate park del carrer Sitges, amb un cost de 212.000 euros, el nou carril bici del carrer Jaen, amb un pressupost de 47.000; les noves jardineres i marquesines del carrer des Caló, que han costat uns altres 41.000 euros i l’arranjament dels enjardinaments del carrer des Caló i les rodones de les interseccions amb els carrers Albacete, Jaen i les escoles, que han costat 12.000 euros. Aquest mateix tipus d’intervenció s’ha fet per eliminar un pi i la jardinera situada davant l’hotel Pinet Playa, amb un cost de 12.000 euros.

Al marge d’aquestes importants inversions, l’Ajuntament lidera la important transformació de la badia de Portmany que suposarà el passeig marítim, integrat amb l’entorn, amb un pressupost de 20 milions d’euros. Per aquesta intervenció es compta amb el finançament del Govern a traves del Fons del Turisme Sostenible, el Consell i els municipis de Sant Josep i Sant Antoni. Ja s’ha adjudicat la contractació de la oficina tècnica que dirigirà aquesta inversió i s’està acabant de tramitar també l’adjudicació de la redacció del projecte tècnic per executar un projecte que posarà en valor tot l’àmbit de la Badia.

En quant a l’auditori des Caló de s’Oli, es tracta d’un centre que serà emblemàtic que es posa a disposició d’una població històricament mancada d’infraestructures. La construcció ja està acabada i ara s’entra en la fase d’equipar-lo de tot el necessari per satisfer la demanda una població dinàmica i activa. «Aquest auditori serà un motiu d’orgull per a tot Cala de Bou i per la resta del municipi, un equipament fantàstic al que hem de dotar de contingut i mitjans per estar a l’alçada del que necessiten els nostres vesins i de les seves inquietuds culturals», ha recordat el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Angel Luis Guerrero.

L’Ajuntament de Sant Josep, a través de la regidoria d’Igualtat, ha encarregat a la pintora Raquel Broza l’adaptació de la seva col·lecció ‘Guerreres en l’art’ per a il·lustrar el calendari que anualment edita per repartir entre els 300 treballadors i treballadores municipals, i que també rebran enguany els centres escolars de Sant Josep. Val a dir que el treball de Broza arranca amb 11 preciosos retrats que presenta l’any passat en una exposició amb algunes de les creadores més representatives de distints períodes, sovint desconegudes pel gran públic. A aquesta primera sèrie s’amplia amb la incorporació d’unes ‘guerreres eivissenques’, fins a les 32 dones dignes d’admiració que es varen poder descobrir en una mostra presentada l’any passat amb motiu del Dia internacional de la Dona.

Amb una selecció dels retrats de Broza, amb una ressenya de la trajectòria de cada una de les creadores, s’ha elaborat un almanac que senyala les principals dates en el calendari anual de la igualtat en un resultat “que és alhora una acció de conscienciació i de promoció de la creació artística de les dones, tant per les que apareixen mencionades com per l’altíssima qualitat amb què les ha retratades Broza”, ha comentat la regidora d’Igualtat, Guadalupe Nauda.

Amb deu dels primers retrats es va formar el llibre ‘Guerreras en el arte’ publicat amb textos de l’escriptora Ana Olivia Fiol, que és una de les retratades per a la sèrie. Aquests textos de ficció explicaven en primera persona les apassionants històries d’unes dones que no apareixen a les classes d’història de l’Art i en aquest mateix to autoficcionat apareix al calendari una figura íntimament vinculada a l’illa, com és la representació de la deesa Tanit, escollida per il·lustrar el mes de desembre.

Aquest calendari forma part de les accions que es porten a terme amb el suport del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere a les illes a través de l’Institut Balear de la Dona.

Als distints fulls apareixen ressenyades les figures d’artistes com la pintora surrealista Maruja Mallo, de la Generació del 27, la catalana Remedios Varo, la creadora barroca Artemisia Gentileschi, Sofonisba Anguissola, del Renaixement, o Hilma af Klimt, entre altres.

“Amb aquest calendari volem seguir amb la feina que iniciarem l’any passat, quan aquest calendari per la Igualtat es va fer amb algunes de les millors imatges que optaven al concurs de fotografia de Dones 2019. El que buscam es convertir aquest calendari en un objecte preciós, per ensenyar i col·leccionar, i que alhora ens serveixi de recordatori que la lluita per la igualtat és un repte diari en el que hem de seguir avançant cada any”, ha insistit Nauda.

El calendari per la Igualtat es repartirà al planter de l’Ajuntament de Sant Josep als diferents centres de treball al llarg dels propers dies, junt amb el tradicional lot de Nadal.

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia recorda a la ciutadania del municipi que té el seu servei d’assessorament laboral gratuït, Bona Feina Sant Josep. Es tracta d’un servei orientat a treballadors i empresaris, que funciona des del passat mes de maig dins les mesures posades en marxa per fer front als efectes de la COVID-19 al que es pot accedir a través del correu electrònic bonafeina@santjosep.org. En aquest temps s’ha proporcionat assessorament a 27 usuaris, la majoria relacionades amb els ajuts a autònoms, que es varen poder començar a sol·licitar a partir del juliol passat tant pel que fa a les que tramita l’Ajuntament, de la que s’acaba de publicar la llista definitiva d’adjudicataris, com també les que atorga el Govern balear.

Un altre motiu de consulta freqüent ha estat relacionada amb les contractacions de treballadors fixos discontinus, per qüestions com les dates de crides a la incorporació al lloc de feina o bé relacionades amb casos d’ERTOs.

En aquests casos, des de Bona Feina Sant Josep ha ofert una visió general de cada situació, posant l’èmfasi en que per les situacions que puguin derivar en conflicte laboral es recomana acudir a un advocat especialitzat o graduat social.

La regidora de Treball de Sant Josep, Noemí Boned, ha explicat que en previsió que s’acabi el període de pròrroga en que estan molts ERTOs s’ha considerat adient «donar un nou impuls a un servei que permet a tothom, treballadors i empresaris, aclarir qualsevol dubte que puguin tenir sobre la seva situació i les distintes opcions que han de considerar».

Boned ha recordat que Bona Feina sorgeix «del compromís de l’equip de govern de Sant Josep amb l’ocupació de qualitat i davant els molts dubtes que ens arribaven a l’Ajuntament sobre qüestions laborals, tant d’empresaris interessants en fer com toca els procediments com de treballadors, preocupats per la seva situació». En aquest context, la Corporació va signar un conveni per tal de poder proporcionar assessorament legal en aquest àmbit de forma telemàtica i, en cas necessari, també de manera presencial.

Per això és important que en les consultes es facin constar les dades de contacte amb un número de telèfon per tal que en cas necessari l’especialista legal pugui ampliar la informació per completar la seva resposta.

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, a través de les regidories d’Obres i Benestar Animal, ha habilitat una àrea canina, la primera del municipi, al barri de Can Burgos de Sant Jordi. D’aquesta manera, es proporciona un espai d’esbarjo i exercici per a les mascotes, que disposen en aquesta instal·lació de diferents elements per a la pràctica de l’agility. El projecte, dissenyat per l’estudi Aixut de Barcelona, divideix l’àrea en tres espais diferenciats, un destinat a que els cans es puguin exercitar, un altre de relax i socialització amb altres mascotes i un tercer, un pipi can on podran fer les seves deposicions. Tota la intervenció abasta una superfície de 330 metres quadrats i ha estat executada per l’empresa Mespisa.

La regidora de Benestar Animal, Guadalupe Nauda, ha destacat que amb aquesta àrea canina «es soluciona la falta d’un espai adequat per als cans en aquesta zona de Sant Jordi. Volem que Can Burgos segueixi sent una àrea privilegiada del nostre municipi per a les famílies i les seves mascotes, que necessitaven un lloc com aquest».

Per la seva banda, el tinent d’alcalde d’Obres, Pere Ribas, ha recordat que en aquesta ocasió l’Ajuntament disposava d’un terreny sense utilització i a l’hora de decidir a què destinar-lo s’han avaluat distintes propostes: «Finalment, junt amb Benestar Animal hem decidit que el que feia més falta era aquesta instal·lació, més si tenim en compte que per l’any que ve tenim prevista la construcció en aquesta mateixa barriada d’un nou parc que encantarà als més petits». Ribas ha incidit en que aquest solar «és l’emplaçament idoni per construir aquest espai fantàstic».

La inversió, de més de 48.000 euros, s’ha executat en només unes setmanes. El resultat és un espai de recepció dotat d’una pèrgola de fusta i dos bancs. A continuació hi ha l’espai d’agility amb mitja dotzena d’elements per tal que els cans puguin realitzar un exercici diversificat, situats en diversos nivells. La zona de descans disposa de dos bancs i paperera. El pipi can, d’altra banda, és un espai tancat amb fusta i malla i equipat amb dos poopcans.

L’Ajuntament de Sant Josep, a través de la regidoria de Cultura, inaugura aquest proper divendres, 4 de desembre, a la sala d’exposicions del Centre de Cultura Can Jeroni una mostra ambiciosa i complexa, segons els organitzadors, en la que participen deu creadors de l’illa en una reflexió col·lectiva entorn a la pandèmia. La mostra obre portes a les 19 hores i es podrà visitar durant totes aquestes festes de Nadal i fins el proper 10 de gener. Val a dir que aquest és un projecte que ha portat mesos de gestació. De fet, «la proposta es llença als artistes el passat mes d’abril, en ple confinament, amb la idea de poder-la inaugurar quan sortíssim d’aquell moment inicial de colapse», explica la regidora de Cultura, Cristina Ribas.

«Pensàrem que podia ser una forma interessant de dinamitzar la creació artística local en un moment incert, en que no es podia fer gairebé res i, entre moltes altres coses, els creadors es lamentaven que no hi havia exposicions. Tots pensàvem que el retorn a la normalitat no seria tan llarg i la seva resposta al repte no podia ser més il·lusionant», assegura Ribas.

Aquest repte consistia en que pensessin en el moment que vivia tota la societat i aportessin una obra creada especialment per aquesta ocasió. El prestigiós Julio Bauzá s’ha ocupat de coordinar i reunir a la resta d’artistes que participen i comparteix el comissariat de l’exposició amb Nuria del Rio Pinto.

Bauzá també aporta obra a la col·lectiva, que completen Rita Bretones, Adrià Cardona, Julia Fragua Lula Martins, Charlotte Mensforth, Giorgio Pagliari, Xescu Prats, Júlia Ribas i Marco Zurita.

El resultat és una exposició «carregada de simbolisme i molt orejada, amb ben poca obra», expliquen els seus promotors. És una mostra «ampla i aliena», amb presència de pintura, escultura i fotografia on trobem la feina de creadors joves i que no ho són tant, «homes i dones que aporten uns treballs carregat de simbolisme que depassa la definició dels gèneres, bàsicament és art».